El «terratrèmol Jordi Baiget», registrat a Barcelona la setmana passada per unes declaracions de l'exconseller d'Empresa i Coneixement en les quals comparava l'1-O (el dia «D» de la pretesa Catalunya independent) amb el 9-N (la «festa de la democràcia» que va organitzar Artur Mas) va tenir, ahir, una rèplica intensa: el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciava una remodelació profunda del Govern. Cessava tres consellers: el d'Interior -el dels Mossos-, Jordi Jané; la de la Presidència i portaveu, Neus Munté i la d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, tots tres del PDeCAT (també sortia del Govern el secretari de l'Executiu, Joan Vidal de Ciurana), i en nomenava tres de nous: Jordi Turull, fins ahir portaveu de JxSí al Parlament, que gestionarà la cartera de Presidència; Joaquim Forn, un veterà a l'Ajuntament de Barcelona, que comandarà els Mossos, i Clara Ponsatí, professora d'Economia de la Universitat de Saint Andrews (Escòcia) i membre del secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Tres noves incorporacions de marcat perfil independentista que arriben al Govern en el moment àlgid del procés polític que vol transformar Catalunya en un estat independent en forma de república; quan falten menys de tres mesos per l'eventual referèndum d'independència de l'1-O Puigdemont ha decidit esvair qualsevol ombra de dubte. No toca dubtar, sinó tancar files. Ara, en paraules d'Artur Mas, «això va seriosament».

De fet, Puigdemont, que ha concentrat en el vicepresident Oriol Junqueras les responsasibilitats sobre processos electorals, ha tocat les tecles clau: els Mossos, dels quals s'ha parlat molt els darrers mesos arran del paper que hauran de jugar si finalment té lloc la consulta sobre la independència; els col·legis electorals, que són competència d'Ensenyament, departament que dirigirà Ponsatí; i la comunicació, que recau sobre el lleial Jordi Turull. Tot plegat, va manifestar ahir el president, es desecandena amb la idea que «aquesta legislatura s'acabarà l'1 d'octubre». Aquell dia, si guanya el «sí» en l'hipotètic referèndum que l'Estat ha dit una vegada i una altra que no se celebrarà, Catalunya, segons els plans del Govern, serà independent en 48 hores, tal com marca la polèmica llei de transitorietat jurídica que impulsa el Parlament, qüestionada pel Consell de Garanties, el constitucional català. Referèndum, l'únic objectiu a curt termini d'un Govern acabat de refer que haurà de continuar presentant batalla contra «l'hostilitat de l'Estat», que el president català veu «grotesca».

Els consellers del nou Govern de Mas | ACN

A la Moncloa, allò que el Govern presenta com una remodelació per mantenir la moral de victòria intacta és percebut com una «purga als dubtosos [de la independència]». Ho afirmava ahir el president Mariano Rajoy, que assegura que el Govern central «estarà al seu lloc» per desactivar la «deriva autoritària» que, sota el seu punt de vista, ha pres la Generalitat.

Contra «l'interès general»

És més, per a Rajoy la remodelada administració Puigdemont, en la qual Esquerra Republicana manté tots els consellers, «trenca l'interès general» ja que «va contra els catalans i contra Catalunya». En aquest context, el president espanyol furgava en la principal ferida del PDeCAT, la divisió entre partidaris i no partidaris del xoc de trens: «després de pressionar els mitjans de comunicació, l'oposició, els Mossos, els funcionaris i els alcaldes, ara pressionen el seu propi partit», va asseverar Mariano Rajoy. Mentre Madrid enviava els seus «obusos» polítics contra Puigdemont, a Barcelona els nous consellers eludien prometre la Constitució en la presa de possessió dels seus càrrecs («prometeu complir fidelment, d'acord amb la llei, les obligacions del càrrec que assumiu al servei de Catalunya i amb lleialtat al president de la Generalitat?», era la pregunta que els va plantejar Puigdemont).

I el PDeCAT, per boca de la coordinadora, Marta Pascal, tancava files amb el referèndum: el partit hereu de Convergència, proclamava Pascal, és el que «millor sap què és posar primer el país per davant del partit». Assenyalava que l'organització «està al costat i dona suport» a Puigdemont i, sobre la crisi de Govern, subratllava que «aquesta vegada sí hem decidit conjuntament amb el president de la Generalitat i els consellers [afectats]». En d'altres paraules: el «terratrèmol Baiget» ja és aigua passada al partit demòcrata. El cessament de Jordi Baiget va aflorar crítiques al sí del PDeCAT que expressaven el malestar pel cost que el procés estava tenint per al partit; un cost que, per contra, no estava pagant l'altre soci a JxSí, Esquerra Republicana.

El paper de Junqueras

La roda de premsa que va oferir ahir Puigdemont al Palau de la Generalitat va comptar amb el concurs del vicepresident Junqueras, una escenografia buscada per traslladar un missatge ben clar: el compromís dels dos socis de govern amb el referèndum és absolut. Però la cosa no es va quedar només en això: Oriol Junqueras acceptava l'assumpció de l'àrea de processos electorals, que fins ahir depenia de la Conselleria de Governació, que dirigeix Meritxell Borràs, una altre dels noms del Govern que aquests dies apareixia en les travesses de consellers cessables.

En aquest context, Junqueras assegurava que «tots els membres del Govern acordaran conjuntament i signaran els acords necessaris perquè els catalans votin l'1 d'octubre». La nova àrea que assumeix el vicepresident econòmic del Govern té la missió de comprar les urnes i s'encarregarà de la «coordinació política» del referèndum, conjuntament amb el president Puigdemont i el nou secretari del Govern, Víctor Cullel.

Elogis als consellers cessats

Dels consellers que sortien -Jané, Munté i Ruiz- el president, que no va aclarir els motius concrets dels cessaments, només en va tenir bones paraules. De l'extitular de Presidència, Neus Munté, en va destacar la «capacitat de treball i paciència proverbial», així com la seva bona tasca com a portaveu, que ha dut a terme «amb una dignitat que ha meravellat a tots». A Meritxell Ruiz, exconsellera d'Ensenyament, li va reconèixer l'habilitat política per arribar a «consensos discrets però molt profunds». De Jordi Jané, exconseller d'Interior, en va valorar la feina «extraordinària».

I bones paraules, també, per als que entraven: de Joaquim Forn, el president Carles Puigdemont n'alavava la «solidíssima» experiència política i la gestió al capdavant de la Guàrdia Urbana de Barcelona en l'anterior govern municipal de Xavier Trias; de Turull posava en valor el seu currículum al Parlament; i de Clara Ponsatí, la cara menys coneguda del nou Govern, la seva trajectòria a la universitat escocesa de Saint Andrews.