L'alcalde de Batea (Terra Alta), Joaquim Paladella, estudia la possibilitat que el municipi deixi de formar part de Catalunya i passi a dependre de l'Aragó. Ho impulsaria, assegura, prèvia acceptació per part dels veïns del poble, en el cas que continuï el que entén com a «discriminació» per part de l'administració de la Generalitat. Particularment, lamenta que el Govern hagi incomplert els seus compromisos en la implementació de 30 places públiques per a la residència d'avis. També critica el procés per instal·lar centrals eòliques al terme municipal com una imposició. De moment, Paladella ja ha demanat una reunió amb la subdelegació del govern espanyol a Tarragona per explorar els possibles requisits i garanties. També vol entrevistar-se amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per abordar la situació. «Limitem amb l'Aragó, no pot ser que ens ajuntem amb Galícia, perquè no hi toquem. Amb l'Aragó estem al costat i tenim relació de tota la vida. Volem veure quines garanties i què ens diu el Govern espanyol», va assegurar Paladella.

«Se'ns està convidant a marxar»

Tot plegat, argumenta de forma reiterada, forma part d'una possible resposta davant del que considera obertament «discriminació» del Govern cap al municipi i cap a les Terres de l'Ebre en general. «No té res a veure amb la independència. La convicció de l'Ajuntament de Batea és que no permetrem que no se'ns discrimini. No som nosaltres els que volem sortir de Catalunya: se'ns està convidant a marxar», sosté, tot recordant que, recentment, un «secretari general» de la Generalitat li va dir que tant Batea com les Terres de l'Ebre no eren «prioritaris». «No estem disposats a ser d'una nació que sistemàticament ens discrimina. Podem restar asseguts i quedar-nos igual o explorar totes les opcions», clama.

Entre el memorial de greuges, l'alcalde destaca dos aspectes principals. D'una banda, la que considera com la gota que ha fet vessar el got, l'assignació pendent de 30 places públiques a la residència d'avis municipal, que s'arrossega des de fa anys i que, segons remarca, ha estat objecte de diverses resolucions del Parlament que no s'han complert. En aquest sentit, lamenta que de les 2.200 places atorgades recentment per la Generalitat, cap hagi anat a parar al municipi. Addicionalment, també hi ha el conflicte obert recentment també amb el Govern per la implantació de centrals eòliques al municipi.