El Tribunal Constitucional ha tombat l´impost que la Generalitat cobrava a les operadores d´Internet, coneguda com el cànon digital, i que servia per finançar el sector audiovisual català, segons ha avançat RAC1 i Catalunya Ràdio i ha confirmat l'ACN. El govern espanyol el va recórrer perquè entenia que es trepitjava amb l'IVA i que suposava una doble càrrega impositiva. L'impost s'aplicava a les companyies operadores de serveis de comunicacions electròniques, amb una quota fixa de 0,25 euros al mes per cada contracte de connexió subscrit al territori de Catalunya i el Govern esperava una recaptació de 20,5 milions d'euros l'any. En aquesta ocasió, 5 magistrats dels 12 que té el Constitucional han emès un vot particular on mostren la seva discrepància perquè consideren que sí que està clara la distinció entre l´IVA.
El Constitucional anul·la l'impost perquè considera que grava doblement un fet imposable, ja que la prestació del servei a internet ja té un altre impost, l'IVA, i considera que Catalunya s'ha "extralimitat" en les seves competències per establir tributs.
Segons la sentència de l'alt tribunal, de 39 pàgines i que data del 6 de juliol, tots dos impostos graven el consum, un a través de la repercussió tributària (l'IVA) i l'altre a través de la translació econòmica al preu del servei prestat (el cànon digital).
Vot particular de cinc magistrats contra la sentència
El Constitucional no ha pres la decisió per unanimitat, ja que cinc dels dotze membres del tribunal s'hi han oposat. Concretament, la vicepresidenta del Tribunal Constitucional, Encarnació Roca, a més dels magistrats Fernando Valdés, Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i Maria Luisa Balaguer han emès vots particulars.
Els magistrats consideren que el recurs d'inconstitucionalitat del govern espanyol s'havia de desestimar íntegrament perquè no es tracta de "tributs equivalents" que, a més, "no tenen el mateix fet imposable i ni graven la mateixa matèria".
Un recurs al TC del 2015
La conselleria de Cultura, llavors liderada per Ferran Mascarell, va impulsar el 2014 el cànon digital català i la norma es va acabar aprovant al Parlament el novembre sense cap vot en contra i només les abstencions de PP i Cs.
Només tres mesos més tard, al febrer del 2015, el govern espanyol va enviar una notificació a la Generalitat en què l'amenaçava en portar la norma al TC i l'instava a obrir un període de negociacions de màxim 9 mesos per arribar a un acord. L'executiu espanyol, però, va presentar el recurs d'inconstitucionalitat i el setembre del mateix any suspenia cautelarment durant cinc mesos la taxa catalana.
Ajudar a finançar el sector audiovisual
L'impost s'aplicava a les companyies operadores de serveis de comunicacions electròniques, amb una quota fixa de 0,25 euros al mes per cada contracte de connexió subscrit al territori de Catalunya, ja sigui a través de telefonia fixa o de dispositiu mòbil. El Govern havia fixat una recaptació de 20,5 milions d'euros anuals, que es destinarien a proveir el fons per el foment de la indústria audiovisual i el fons per al foment de la difusió cultural digital.
L'impost a les operadores d'Internet anava destinada a dos fons. D'una banda, al foment de la indústria audiovisual (fins a un màxim del 95%) i, de l'altra, a la difusió de la cultura digital (amb un mínim del 5%).
La taxa buscava constituir, segons el Govern, una nova font d'ingressos per impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual. Per la seva banda, els recursos del fons per al foment de la difusió cultural digital s'haguessin destinat a projectes o actuacions que promoguin l'accés de la ciutadania a Internet en centres o institucions de difusió cultural.
