El Govern central comprovarà setmanalment que la Generalitat no finança el referèndum de l'1 d'octubre amb diners públics, de manera que suspendrà els lliuraments del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) si corrobora que això passa, va acordar ahir l'Executiu.
El portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, va informar d'aquest punt abordat a la Comissió Delegada d'Assumptes Econòmics, presidida per Mariano Rajoy. L'esmentat acord està encaminat a «impedir que la Generalitat pugui tramitar expedients de despesa» per a aquesta consulta «il·legal» sobre la independència, va dir el també ministre d'Educació abans de ressaltar que es persegueix, així, «garantir el bon fi dels diners públics».
En roda de premsa, i després de recordar que el Tribunal Constitucional va declarar nul·la la disposició de la Llei de Pressupostos de Catalunya referida al finançament del referèndum, Méndez de Vigo va lamentar que, malgrat això, els promotors de la consulta continuïn amb la voluntat de celebrar-lo, cosa que genera «un risc per a l'interès general» i «incertesa econòmica».
Així que, com a mesura preventiva, encara que d'entrada en vigor immediata, ha apuntat el ministre, el Govern espanyol exigirà a la Generalitat la remissió setmanal de certificats individuals a una sèrie de càrrecs. Seran els interventors de les conselleries, els responsables economicofinancers de les entitats en les quals no existeixin intervencions delegades, que s'adreçaran al director general de Pressupostos i al de Política Financera, Assegurances i Tresor.
Segons diu l'acord, el Ministeri d'Hisenda s'encarregarà de la verificació de la informació que enviïn els esmentats càrrecs, i si constatés que s'està emportant diners públics a la celebració del referèndum, traslladarà l'assumpte a les autoritats competents. També si s'incompleixen els requeriments, el Govern aplicarà «allò previst» a l'acord de la Comissió d'Assumptes Econòmics del 15 de novembre del 2015, el qual condiciona el desemborsament del FLA.
Més de 63.000 milions d'euros
Catalunya va rebre d'aquest fons, des de 2012, més de 63.000 milions d'euros; aquest any, la quantia és, per ara, de 3.600 milions. Els «esdeveniments de les últimes setmanes» a Catalunya han motivat en gran mesura aquest acord del Govern, va reconèixer Méndez de Vigo.
«L'acord d'avui és el que és i és molt important», es va limitar a contestar en ser preguntat si aquesta decisió podria ser l'avantsala per, en un futur, aplicar l'article 155 de la Constitució. Méndez de Vigo va insistir que el que va dir el Govern, des del principi recolzant-se en les sentències del TC, és que qualsevol import destinat a aquest referèndum il·legal «no pot ser pagat amb diners públics».
En aquesta línia, va dir que, si segueixen endavant amb els seus passos, seran els independentistes els qui hagin de sufragar amb els seus diners aquest referèndum. Segons les seves paraules, l'acord d'ahir és «una actuació preventiva a favor del benestar i de la prosperitat de tots els catalans», garantint que els diners que han d'anar a serveis públics no vagin a finançar un referèndum il·legal. El portaveu, que va dir desconèixer si la Generalitat havia estat informada abans d'aquest acord, va apuntar que no es planteja la possibilitat que les persones assenyalades com a responsables de remetre la informació requerida no ho facin, perquè «els funcionaris compleixen la llei». «Seria molt greu», va advertir i va dir que les possibles sancions dependrien de quin fos el tipus de conducta.
Això no obstant, va admetre que fins ara tot han estat anuncis i que no hi ha ni tan sols una convocatòria oficial, perquè «ningú ha signat res». Va aprofitar també per fer una nova crida «al seny» i al diàleg «sense data de caducitat» dins de la llei i a evitar «la radicalitat del Govern de la Generalitat, en mans dels extremistes més extremistes», on s'està veient «una successió de purgues, de dimissions». «L'obligació del Govern és que tots aquests passos fora de la llei no tinguin una subvenció», va recalcar.
«L'Estat fa progaganda»
El secretari d'Economia, Pere Aragonès va acusar l'Estat de fer «propaganda» i intenta «estendre la campanya de la por» amb aquesta mesura. De fet, el secretari d'Economia va acusar el Govern espanyol d'estar «amenaçant els proveïdors, els funcionaris i els serveis públics» perquè els catalans «van votar un Govern diferent».
