El Govern va presentar ahir una denúncia contra els agents de la Guàrdia Civil que van dur a terme aquesta setmana els interrogatoris a diversos alts càrrecs de la Generalitat en relació amb els preparatius del referèndum sobiranista previst per a l'1 d'octubre.
La denúncia va ser presentada per la Generalitat de Catalunya per ordre del conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, al jutjat d'instrucció de Barcelona en funcions de guàrdia.
Turull ja va anunciar dimecres passat que denunciarien davant del jutge de guàrdia «la greu vulneració de drets fonamentals» que, segons el seu parer, s'havia perpetrat en la declaració davant la Guàrdia Civil del secretari general de Presidència, Joaquim Nin.
La Guàrdia Civil va interrogar com a testimonis diversos alts càrrecs del Govern en les indagacions que porta a terme com a policia judicial en el marc de la investigació ordenada per un jutge de Barcelona sobre els preparatius del referèndum unilateral anunciat per a l'1-O.
Nin i el director general de Comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet, que van ser citats inicialment com a testimonis, van sortir de Comandància en qualitat d'investigats policialment pels presumptes delictes de revelació de secrets, malversació de cabals públics, desobediència, prevaricació i sedició.
El director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells; l'exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena; el director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells; el director general de Difusió, Ignasi Genovès, i la cap de comunicació del Departament d'Assumptes i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Anna Molas, també han estat interrogats aquesta setmana per la Guàrdia Civil.
«Obstrucció a la justícia»
En la denúncia s'assenyala que «malgrat que totes les citacions i els documents presentats pels agents de la Guàrdia Civil, durant la seva actuació, sempre fan referència al fet que s'actuava en la investigació ordenada pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona (...), segons resulta d'una nota de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 27 de juliol del 2017, les diligències que s'estan fent aquests dies en la causa de la Guàrdia Civil són diligències de policia judicial i no han estat sol·licitades pel magistrat d'instrucció 13 de Barcelona».
La Generalitat considera que els interrogatoris podrien ser constitutius de cinc delictes, el primer d'ells «d'obstrucció a la Justícia» perquè els agents, segons una nota del Departament de Presidència, «haurien intentat influir en la declaració dels testimonis acusant-los insistentment durant l'interrogatori de mentir i dels greus perjudicis que els podria comportar, alhora que haurien mantingut una actitud agressiva, contundent i de pressió».
També d'un delicte «d'usurpació d'atribucions», per considerar que els agents s'haurien «autoatribuït davant els declarants la condició de comissionats del titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, quan no estaven actuant a sol·licitud d'aquest».
En relació amb això últim, considera que podria ser constitutiu també d'un delicte de «falsedat en document oficial».
«Violació de secrets»
Un altre dels delictes que podria haver estat comès durant els interrogatoris és el de «violació de secrets», perquè «malgrat que les diligències prèvies ordenades pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona han estat declarades secretes, certs mitjans de comunicació n'han tingut coneixement.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va volar saber ahir «en quin context» s'estan produint els interrogatoris de la Guàrdia Civil a càrrecs de la Generalitat i qui els ha ordenat. «M'agradaria molt saber l'origen, el context, què s'està buscant i per què», va dir. Va reconèixer que el govern espanyol té la via de la fiscalia per actuar però va afegir que calen «indicis». I el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va titllar ahir la denúncia de «nova performance per caldejar l'ambient».
