Estirar-nos en un prat de panxa amunt i observar el cel que ens abraça cada vegada és més difícil a causa dels obstacles que ens imposa la contaminació lumínica de les ciutats. La seva llum artificial altera la foscor natural dels paisatges i emmascara la brillantor dels astres i els estels que decoren l’univers a milions de quilòmetres d’aquí. Malgrat tot, a Catalunya preservem alguns indrets, com ara el Parc Natural del Montsec (Lleida), on és possible gaudir encara de tots els plaers que ens ofereix el sostre de la nit en plena naturalesa.

Així ho ha constatat la nova campanya de mesures del fons del cel nocturn, coordinada per tècnics de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic en col·laboració amb el Parc Astronòmic del Montsec i el Consell Comarcal de la Noguera, duta a terme durant el 2016. La iniciativa s’emmarca en el projecte d’avaluació de les condicions naturals del medi nocturn dels parcs naturals catalans que es va iniciar el 2012 amb l’objectiu de descobrir quins són els que conserven millors condicions per tal d’impulsar projectes de protecció i corregir la contaminació lumínica que pot amenaçar la zona. Segons les dades recaptades l’any passat per la campanya internacional Starlight, que vetlla per la defensa de la qualitat dels cels en la nit, es confirma que hi ha àrees del territori del Montsec amb valors excel·lents, categoritzant la zona d’excepcional en l’àmbit català. Els nuclis urbans no tenen una destacada influència en el cel de la serra lleidatana però les majors amenaces provindrien de localitats properes com Balaguer i Tremp o de grans urbs més llunyanes com Lleida i Barcelona. S’ha comprovat que la qualitat del cel en alguns punts del territori ha millorat respecte a fa una dècada, fruit de la substitució de les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi, que presenten un efecte de dispersió de la llum molt menor. A banda d’estudiar el paratge del Montsec, també s’ha analitzat la qualitat del cel d’altres reserves protegides com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb punts de caràcter exquisit. Els valors que s’han obtingut són els suficients per poder obtenir les màximes certificacions de qualitat internacionals, punt que s’afegeix a l’atracció de la zona.

Ruta per analitzar els cels

Al llarg del 2016, han continuat les mesures a diferents parcs naturals del país, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i el Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona. Alguns d’aquests són els parcs del Cadí-Moixeró o el del Cap de Creus, aquest darrer estudiat per primera vegada. Francesca Figueras, astrònoma i vicedirectora de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, explica que «el Departament de Medi Ambient, juntament amb nosaltres, disse­nyem un conjunt de rutes amb cotxe per analitzar la brillantor del cel en èpoques de lluna nova, és a dir, sense lluna» a partir d’un aparell, el fotòmetre, col·locat al sostre del cotxe. Segons Figueras, l’avaluació de la qualitat del cel va començar cap als anys 70-80 a Espanya i 90 a Catalu­nya. L’astrònoma desitja que «tant de bo els veïns demanessin als ajuntaments deixar de tenir contaminació lumínica». «La despesa d’energia no té sentit, busquem la sostenibilitat», confessa.