«Després del referèndum hi haurà d'haver una etapa de negociació»

Ha, ha. Home, ara, en aquests moments... No, una rifa no ho és, de cap manera.

És clar, ara corre el perill de ser imputat a la més mínima.

Sí, de fet l'altre dia ja vaig rebre un avís del Tribunal Constitucional. Tot més o menys previsible. Era la suspensió de la modificació del reglament per tramitar lleis amb lectura única. Una cosa que està vigent en tots els parlaments autonòmics de l'Estat espanyol, però és a Catalunya on el TC l'ha suspès.

S'ha de fer cas del que diu el Tribunal Constitucional?

Bé, no deixa de ser un avís. És probable que la qüestió no sigui si fer cas o no del TC, sinó que es tracta d'una acció col·lectiva, del conjunt de la mesa del Parlament. Però és igual, en aquest cas concret hi ha alternatives, per tirar endavant la llei del referèndum. No tot s'acaba en el sistema de lectura única, queden obertes moltes altres maneres de tramitar-la.

Si el que perillés fos el seu patrimoni, en canvi, faria un pas al costat, com van fer alguns membres del govern?

No, en aquest moment no em preocupa gens. Encara que alguns no ho acabin d'entendre, darrere de tot això hi ha un evident compromís polític, i això vol dir assumir responsabilitats. El que és difícil de justificar és la constant judicialització de la política. No hi ha manera que l'Estat entengui que utilitzar el TC per evitar enfrontar-se políticament a la situació en què es troba Catalunya, no és la manera. Fins i tot el TC s'està cansant d'aquesta actitud de l'Estat, perquè s'enfronta per vies judicials a una problemàtica només política.

Li fa por la presó?

No. Però també li diré la veritat: no crec que estiguem fent res que pugui ser castigat amb presó. M'he llegit el codi penal diverses vegades, ja que darrerament està tant en voga, i es fa difícil que per donar suport a una llei per fer un referèndum, un càrrec electe pugui anar a la presó. Des d'una perspectiva democràtica, és difícil d'entendre.

Amb el cor a la mà, creu de debò que el 2 d'octubre Catalunya pot ser un estat independent?

L'1 d'octubre es farà el referèndum. Estic convençut que el farem.

Sí, ja, però jo li pregunto per l'endemà, si surt que sí.

L'1 d'octubre hi ha convocat un referèndum, que serà amb una pregunta clara. Després s'haurà d'implementar el resultat.

L'endemà?

No, home, tot procés d'independència necessita negociació. Per molt que l'Estat espanyol es negui a fer el referèndum, si guanya el sí, s'haurà d'implementar el resultat.

I això què significa concretament?

Constituir un estat, si ens fixem en altres experiències que hi ha hagut en l'àmbit europeu, no és una qüestió senzilla: el referèndum ha de tenir totes les garanties, després s'ha de proclamar el resultat, i després començar a implementar la independència.

Això significa negociar?

Suposo que s'haurà de negociar, sí. Totes les independències s'han negociat, excepte les que s'han assolit a partir de processos bèl·lics. O sigui que sí, hi haurà d'haver una negociació i espero que, si es dona el cas, hi participin a més institucions europees. Per tant, el procés habitual.

Jo ho entenc. Però no sé que opinarà tota aquesta gent que es pensa que el 2 d'octubre Catalunya ja serà independent.

Hi ha molta gent hiperventilada. Gent que no veu les dificultats de tot això. L'objectiu final no evita la complexitat del procés preliminar.

És que alguns gestos del govern no són gaire tranquil·litzadors. Per què no s'ha tramitat encara la llei del referèndum, tal com s'esperava?

He, he, deu voler dir que ho esperava el Govern espanyol. L'explicació és que hi ha uns calendaris planificats. Sabem que és una llei que tant punt s'aprovi, serà suspesa pel TC. I el que s'ha de fer en el context actual és preveure tots els escenaris, igual com els preveu l'estat.

Si la presidenta del Parlament no vol signar, ho farà vostè?

Com he dit abans, la mesa no actua des d'una perspectiva personal, som representants. Som diputats de Junts pel Sí, no prendrem una decisió personal, serà col·lectiva. Hem de complir el mandat del 27-S, hem de complir tot allò a què ens vam comprometre. És el que intentem fer... amb les dificultats que això comporta.

Ha vist les urnes?

Físicament no les he vist [riallada]. Però tota la logística que es necessita per votar, hi serà. Urnes, paperetes, tot hi serà, i la gent podrà emetre el seu vot i decidir. Al final no és tan complicat d'entendre, és només això.

Perquè fos seriós no s'hauria de fixar una participació mínima? Imagini que voten 10 persones.

No foti, 10 persones. El problema de la participació mínima és que facilita que una minoria bloquegi el resultat. És a dir, no anant a votar, anul·len el referèndum. La mateixa Comissió de Venècia ho veu així. Però esperem i desitgem que hi hagi una participació alta, que legitimi el resultat. Una participació alta permet més fàcilment homologar el resultat internacionalment.

Què diferencia l'1-O del 9-N?

Que aquest referèndum tindrà un caràcter clarament vinculant. El 9-N no deixava de ser un procés participatiu. Tot i que des d'un punt de vista logístic és probable que hi hagi qüestions molt semblants. Els favorables al Sí sembla que estiguem fent també la campanya pel No, perquè en tots els actes insistim que l'important és que es vagi a votar. Ningú no lidera la campanya del No, el que fan alguns és liderar la campanya del no votar.

Tem que a partir d'ara s'utilitzi l'atemptat de Barcelona per influir d'una manera o altra en el referèndum?

No crec que ningú en tingui la temptació. No en tinc la sensació, he assistit a alguns actes i tothom ha sigut molt respectuós.