El cotxe com a arma per propagar el terror

Des de l'atemptat de Niça de juliol de 2016, els terroristes gihadistes han explotat amb èxit un mètode d'atac indiscriminat i de baix cost que està canviant a poc a poc el paisatge urbà europeu amb la instal·lació de pilones

21.08.2017 | 07:44
El cotxe com a arma per propagar el terror

Els atemptats de Barcelona i Cambrils són l'última mostra d'un mètode que els terroristes gihadistes estan explotant amb èxit des que el 14 de juliol de 2016 s'iniciés a Niça l'onada d'atemptats en els quals l'arma principal és un vehicle de motor. Des de llavors, en poc més d'un any s'han produït uns quatre atemptats similars d'inspiració gihadista confirmada a Berlín, Estocolm i dues vegades a Londres. A més, està sota investigació l'atropellament de sis militars a París del passat 9 d'agost.

El fonament teòric d'aquest cruel i indiscriminat mètode d'atac no és nou. Va ser Al-Qaeda a la Península Aràbiga (Aqap) qui va formular la idea en la seva revista de propaganda en llengua anglesa, Inspire, el 2010. Llavors instava a fer servir una furgoneta «com si fos una talladora de gespa, no per tallar la gespa sinó per arranar els enemics d'Al·là».

Tot i això, ha estat l'autodenominat Estat Islàmic (EI) qui ha insistit amb més èxit en aquesta tàctica gràcies al seu potent aparell de propaganda a Internet. Al tercer número de la revista Rumiyah -Roma en àrab-, que edita en anglès, publicat el passat novembre, animava els seus adeptes a atemptar amb un vehicle pesat contra una multitud. Sota el títol de Just terror tàctics -Només tàctiques de terror-, la revista aconsella sobre la mida i característiques del vehicle, com rentar-lo i fins i tot la millor velocitat per fer el màxim de mal, entre altres aspectes.

A diferència d'altres tipus d'atemptats, per exemple amb armes o explosius, els atropellaments massius estan demostrant ser tremendament difícils d'evitar. La complexitat logística es redueix al mínim, igual que els costos. A diferència de les armes de foc, per atemptar amb un cotxe o una furgoneta només fa falta tenir-ne un –sigui propi, llogat o robat– i actuar de pressa.

Com a mostra la furgoneta utilitzada a l'atemptat de Barcelona és d'una empresa de lloguer anomenada Telefurgo, que exigeix per al lloguer d'una Fiat Talento com la feta servir a la Rambla únicament dos anys de carnet, una edat mínima de 23 anys i una fiança de 150 euros. Res que una cèl·lula radicalitzada i amb un mínim d'organització no pugui complir, com ha sigut el cas.

Aquest terrorisme de «baix cost» ja està tenint els seus efectes psicològics en la societat europea. Comença a ser una estampa normal a les ciutats les patrulles policials amb armes llargues, així com la instal·lació de pilones i blocs de formigó en àrees de vianants o en actes multitudinaris, com desfilades o cavalcades, per impedir el pas a vehicles pesats. Les impressionants imatges de caos i pànic que causa cada nou atropellament massiu colpegen l'imaginari col·lectiu i serveixen d'esperó per als extremistes en espera.

D'altra banda, les fiscalies de França i Alemanya van obrir divendres passat investigacions pels nacionals d'aquests països que van morir o van resultar ferits a l'atemptat perpetrat dijous a Barcelona, que va deixar tretze morts i més de cent ferits, als quals es va sumar una dona espanyola morta abans-d'ahir per l'atac a Cambrils. Alemanya ha confirmat 13 ferits, tot i que no descarta que també hi hagi morts entre els seus ciutadans. França comptabilitza 26 ferits, entre els quals n´hi hauria 17 de greus. Bèlgica també ha registrat una mort.

A més, l'alcalde de Niça, Christian Estrosi, va anunciar divendres que proposarà celebrar al setembre una cimera de governants de les principals ciutats turístiques d'Europa amb la intenció què es creï un fons europeu per ajudar aquestes localitats a enfrontar l'amenaça terrorista. «Volem organitzar una gran reunió d'alcaldes de grans i mitjanes ciutats europees, les que són més vulnerables per ser més turístiques», va sostenir. Estrosi va revelar que la seva intenció és que es creï un fons, finançat en part per la Comissió Europea, per combatre el terrorisme en l´àmbit local.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Catalunya


La Fiscalia no vol que el Suprem es quedi amb la causa de rebel·lió

La Fiscalia no vol que el Suprem es quedi amb la causa de rebel·lió

Lamela ja ha presentat el seu propi informe davant de Llarena, que havia demanat l'opinió de totes...

Montoro vol intervenir el sou del president «legítim»

Montoro vol intervenir el sou del president «legítim»

El ministre d'Hisenda dona 10 dies a Puigdemont perquè especifiqui si vol percebre la pensió...

Els consellers van al·legar indefensió davant Lamela i van rebutjar la violència

Els consellers van al·legar indefensió davant Lamela i van rebutjar la violència

Junqueras va reafirmar la legalitat de totes les despeses pressupostades i Forn va negar haver...


Junqueras, Romeva, Bassa, Mundó i Forn també acaten el 155 per sortir de la presó

Junqueras, Romeva, Bassa, Mundó i Forn també acaten el 155 per sortir de la presó

Demanen quedar lliures i diuen que la declaració d'independència té un «valor estrictament...

El jutge vol que s´identifiquin els agents que van actuar l´1-O

El jutge vol que s´identifiquin els agents que van actuar l´1-O

Un jutjat de Barcelona està investigant les càrregues policials que es van dur a terme durant el...

Enllaços recomanats: Premis cinema