Els terroristes dels atemptats de Catalunya podrien haver fabricat entre 100 i 150 quilos d'explosiu TATP amb els 500 litres d'acetona que havien adquirit, segons els experts en aquesta àrea, que adverteixen que en tractar-se d'un material altament sensible se sol elaborar en petites quantitats.
Fonts militars i policials han explicat el funcionament d'aquest tipus d'explosiu, conegut com a "la mare de Satan", que els membres de la cèl·lula de Ripoll (Ripollès) estaven manipulant al xalet d'Alcanar (Montsià) quan, dimecres passat, els va esclatar en ple procés de preparació.
Per elaborar TATP, l'explosiu que usa el Daesh en els seus atemptats a Europa, es necessiten tres elements relativament accessibles: un àcid fort com el sulfúric, peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada) i acetona.
Segons les fonts, amb la gran quantitat d'acetona que els gihadistes havien adquirit a principi de gener, tal com consta en un comprovant trobat al xalet, es podrien haver fabricat entre 100 i 150 quilos de TATP, una quantitat molt gran si es compara, per exemple, amb un projectil d'artilleria de 155 mil·límetres, que té només 35 quilos al seu interior.
No obstant això, altres fonts aclareixen que en ser un explosiu tan altament sensible no se sol fabricar en tanta quantitat, sinó en dosis més baixes.
"Fabricar-lo és fàcil, vas a una drogueria i compres el que fa falta", resumeixen les fonts per afegir que la seva elaboració és després molt més complicada, ja que es tracta d'un explosiu altament inestable i molt sensible a la calor o a friccions.
A més, durant el procés de manipulació ha d'estar a una temperatura baixa i molt estable, ja que d'altra manera esclata, com va passar a Alcanar.
El Daesh publica a internet manuals sobre com fer TATP que suposadament consultaven els terroristes de Ripoll i aconsella als seus membres elaborar-lo, encara que en algunes ocasions aquests gihadistes han usat explosiu militar si hi han pogut tenir accés, un material molt més segur i que s'assembla a la plastilina.
La "mare de Satan" pot presentar morfologia de pols sec o de gel, encara que és en el primer format quan té més potència i, al mateix temps, més facilitat per esclatar.
En el cas dels gihadistes de Catalunya, es disposaven a usar l'explosiu sec, tal com es desprèn de la declaració de l'únic supervivent d'Alcanar, que va detallar als Mossos que estaven esperant que s'assequés per carregar les furgonetes i atemptar en monuments de Barcelona com la Sagrada Família.
Segons els experts, una vegada fetes les barreges l'última fase de l'elaboració és l'assecat, que triga de 24 a 48 hores, després de la qual cosa l'explosiu s'ha de fer servir en les següents setmanes, ja que s'evapora i desapareix.
El TATP l'usen habitualment els gihadistes del Daesh per omplir els cinturons d'explosius (a Alcanar es va trobar un autèntic) i se sol ficar en paper de forn o cel·lofana, o bé en tubs, on s'aboca la pols i es compacta amb molta cura.
"Qualsevol no serveix" per fer-ho, indiquen les fonts, i cal tenir experiència en maneig d'explosius, de la qual segurament mancava la persona que els estava manipulant a Alcanar.
I si aquests materials per fabricar TATP són relativament fàcils d'obtenir, no ho són els detonadors, un element clau que acciona la bomba i que són de dos tipus: elèctrics, que funcionen amb corrent, i pirotècnics, dotats d'una metxa.
El detonador no és fàcil de fabricar de forma casolana i en els altres atemptats del Daesh a Europa van ser robats de pedreres o d'instal·lacions militars, però en el cas de Catalunya encara no s'han trobat.
Sí que s'han trobat polsadors, que es col·loquen entre el detonador i la bateria i que vindrien a ser l'interruptor de la bomba.
A la casa d'Alcanar on es manipulaven els explosius també es van trobar un centenar de bombones de butà, algunes plenes i altres buides, que els terroristes podrien haver fet servir de dues maneres.
Les plenes es poden col·locar al costat del TATP perquè explotin "per simpatia", cosa que multiplica l'efecte de les bombes i crea una bola de foc molt letal.
Les buides, d'altra banda, es poden tallar i obrir per usar-les com a contenidors per a l'explosiu, tal com feia en el seu moment ETA amb elements com a olles metàl·liques.
Dins s'hi pot ficar metralla, cosa que podrien haver volgut fer els terroristes ja que a Alcanar es va trobar gran quantitat de claus.
