Taifes contra el terror islàmic

27.08.2017 | 01:05

assistència de Felip VI a la manifestació celebrada ahir amb un objecte sense concretar ha estat rebatuda des de Madrid i Barcelona, amb les perspectives contraposades que incendien el debat nacional. El cap d'Estat no va ser precisament benvingut a la capital catalana, però és més important ressenyar que la inacció del Govern el va obligar a manifestar-se al costat de persones que no el van obsequiar amb una simpatia especial.

Rajoy va obligar el Rei a anar a la manifestació. La inhibició del president del Govern, desaparegut durant set llargues hores després de la matança de la Rambla, ha compromès el cap de l'Estat. El Rei va assumir ahir una part de la bronca que corresponia al Govern, encaixant crits de «fora, fora». Al marge de crítiques, la decisió de Felip VI és coratjosa i pot reportar rèdits en altres regions.

La manifestació es va deslligar de qualsevol pretext pacífic abans de començar el seu recorregut. La presència de banderes aferrissades, amb una aclaparadora majoria d'estelades, va demostrar que l'urpada del terror islàmic va ser combatut des d'aquest racó d'Europa amb l'estratègia dels regnes de taifes.

El divorci radical retransmès ahir des del si de la manifestació no aporta la millor teràpia contra el gihadisme. Les imatges permeten concloure que ISIS està més unit que els seus rivals, malgrat la seva desbandada actual a l'Iraq i Síria. Un espectador de l'Estat Islàmic, organització especialitzada en el tractament mediàtic dels seus atemptats, va haver de sentir-se satisfet sobre els efectes de la carnisseria de la Rambla a deu dies de distància.

L'escissió és tan irreversible que es va falsificar la capçalera de la manifestació. No es va col·locar a primera fila els serveis d'atenció social per celebrar la seva tasca després dels atemptats de la Rambla, sinó per dissimular la presència de polítics de tots dos bàndols.

En comptes d'un reconeixement, es va recórrer a la utilització d'escuts humans per camuflar una hostilitat irreconciliable. Per a un defensor del laïcisme en franc retrocés, sorprèn que les intervencions que van tancar l'acte incloguessin a la representant d'una organització de caire religiós, és clar, musulmà. Es veu que els atemptats d'ISIS han danyat la imatge del cristianisme.

Atès que urgeixen els missatges positius, l'irrupció a crits de la política afavoreix la normalització del drama, implica la superació del trauma de l'atemptat. Si la ferida social fos tan profunda, no s'hagués reconvertit la manifestació indefinida d'ahir en una Diada a mitges, un preludi de l'11-S que portava incorporat la seva oposició interna. Per exemple, Soraya o Rajoy patien una esbroncada tancat, amb el matís d'aplaudiments menys vigorosos i la visió alleujada en la distància d'alguna bandera espanyola. Per jutjar el pes proporcional de les mostres de suport i de rebuig, la vicepresidenta es va muntar en el seu cotxe oficial abans que finalitzés l'acte.

La rebuda a Rajoy i els seus ministres aporta una altra prova que la inacció del Govern ha tingut un desenllaç inesperat. La pregunta no és només si al cap de l'executiu li assisteix la raó en el contenciós amb Catalunya, sinó si s'està esforçant amb la intensitat i habilitat suficient per defensar les seves tesis. Un atemptat islamista, que havia d'erosionar la Generalitat, ha reforçat l'independentisme. El Govern ha de neutralitzar ara un Puigdemont aplaudit ahir davant el món sencer pels seus conciutadans.

Rajoy segueix rigorosament la consigna de Marc Aureli, ocupar-se en estar desocupat. Per falta d'iniciativa pròpia o per inspiració d'algun adjunt, es va convèncer o el van convèncer que l'atemptat de la Rambla doblegaria la Generalitat. La Moncloa va calcular que el Govern català imploraria l'ajuda de les policies estatals, per resoldre un atemptat a la matriu del qual hi ha un error flagrant dels Mossos. Rajoy també confiava que Puigdemont renunciaria desolat al referèndum.

Ha passat exactament el contrari. Madrid s'ha replegat per protegir Rajoy, però la premsa estrangera s'ha adonat que Catalunya ha actuat amb autonomia completa. La merescuda llegenda negra dels Mossos han caducat. La seva desídia el dia anterior de l'atemptat, al xalet de Tarragona, s'ha corregit per un argument molt senzill. Han guanyat la batalla de la modernitat, han ofert la imatge d'una policia diferent.

L'eslògan «No tinc por» ha gaudit d'una vida breu. Ni tan sols es pot considerar que defineixi la manifestació d'ahir, segellada per l'enfrontament entre Govern i Gobierno, amb un suport preferent de la multitud als seus representants locals. Pel que fa a la distorsió de l'acte de solidaritat després dels atemptats, per transformar-lo en un moviment contra la venda d'armes a l'Aràbia Saudita, els manifestants poden adoptar una decisió concreta. No consumir petroli de països àrabs, viatjar a peu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema