José Luis Navazo coneix molt bé la realitat marroquina, com demostren alguns dels seus llibres. Viu entre Tetuan i Ceuta, tot i que el juliol passat va ser expulsat del Marroc al costat del també periodista Fernando Sanz per informar sobre el conflicte del Rif. «Costa de creure que el Marroc no sabés el que estava passant amb l'imam de Ripoll, ho tenen tot infiltrat», assegura rotund. A aquest país, en el qual viuen els seus dos fills, li demana una «actitud menys hipòcrita i deslleial», ja que «es mostra permissiu amb els gihadistes perquè marxin i atemptin en un altre país».

L'ha estranyat que atemptessin a Catalunya?

En absolut. És l'autonomia espanyola amb més població marroquina, i el 70 per cent dels atacs gihadistes són marroquins. A més, perquè hi hagi un atemptat gihadista, ha d'haver-hi una reislamització prèvia, i a Catalunya, tres quartes parts de les mesquites s'adhereixen al salafisme, la ideologia de la qual es nodreix aquesta gent. Ara que, de la mateixa manera que vaig dir que l'11-M tenia un cert «regust de Perejil», em penso que aquest té «regust de Rif». Els marroquins s'han apuntat a la pista rifenya per atacar allà, ara que el Rif se'ls n'ha anat de les mans. La segona manifestació dels rifenys va coincidir amb un assalt massiu de subsaharians. Tot perquè el Rif passés a segon pla.

Vol dir que el Marroc en sabia alguna cosa?

Ho té infiltrat tot. Em costa de creure que no sabessin que aquest imam anava i venia del Marroc. Em costa de creure que, igual que amb l'11-M, els serveis marroquins no tinguessin cap coneixement sobre què estava passant. M'estranya la reserva a la Fonda Neus, a Sant Sadurní d'Anoia, que se sospita que era per a Abuyakoub. Es va fer en francès, i aquesta gent no parlava francès.

Li he llegit crítiques respecte a com s'ha gestionat la crisi.

Cal replantejar-se la política antiterrorista. Sense reislamització no hi ha terrorisme gihadista. Hi ha una campanya apuntant a que la solució és portar imams del Marroc, quan el que cal fer és formar aquí els imams de l'Islam espanyol.

A Catalunya no s'expliquen que uns joves tan integrats hagin atemptat així.

Catalunya, al costat d'alguns barris de França i Bèlgica, és la zona més radicalitzada d'Europa. S'hi han arribat a celebrar congressos salafistes. Han optat pels «nous catalans», han portat milers de musulmans amb barretina. Això és el que els ha explotat a les mans.

Està fent el Marroc tot el que pot?

Són permissius perquè els gihadistes marxin i atemptin en un altre país. Hauria de tenir una actitud menys hipòcrita i menys deslleial. El Marroc és expert a generar problemes i posar-se a si mateix com a solució. I a més tenen pretensions territorials a Espanya. El terrorisme li ve molt bé, sense ell no tindria la seva actual projecció internacional. Uns 2.000 marroquins han sortit cap a la guerra de Síria. Tres quartes parts dels islamistes procedeixen del triangle format per Tetuan, Tànger i Alcazarquivir, una zona propera a Ceuta.

Què passa en aquesta zona?

Ha rebut molta immigració de la resta del Marroc, gent de zones rurals, fàcil de manipular, perquè l'Alcorà és polisèmic, permet qualsevol explicació.

Té alguna relació la pobresa amb la radicalització?

La pobresa no és el detonant, és la ideologia. L'Islam està en plena guerra civil, com ho va estar Europa durant les guerres de religió. Estarien en guerra encara que no existissin ni Israel ni la invasió de l'Iraq. Alguna cosa hi ha en aquesta religió que facilita el pas al radicalisme. S'està dient que l'imam de Ripoll havia estat tablighi, un moviment pietista del qual han sortit gairebé tots els terroristes. A Espanya, i sobretot a Ceuta, n'hi ha moltíssims, com el president de la comunitat musulmana de Ceuta, Laarbi Maateis, que ha dit que l'Alcorà és abans que la Constitució. Hem de fer com Itàlia, que retorna als seus països d'origen els radicals. Hi hauria d'haver una legislació específica.

Una mesura així, no podria ser titllada d'islamofòbia?

L'Estat de Dret ha de defensar-se. A mi, amb dos fills de sang marroquina, m'han acusat d'islamòfob. Estic fart d'això. Jo parlo d'«occidentalofòbia». Estic contra el racisme, però també he de dir que el bonisme porta al populisme i al feixisme, i al final acaba donant força a la xenofòbia. El progressisme barat està encoratjant que el ciutadà normal abraci la xenofòbia, perquè no se sent defensat. Ceuta està presa per l'islamisme, s'estan regalant cases, qualsevol que entri té tots els drets garantits. Han intentat cremar una mesquita, una cosa que cal condemnar radicalment. Però, a algú li estranya? Estic preocupat perquè anem camí d'un xoc de trens, perquè no estan adoptant mesures contra la islamització. El terrorisme gihadista no em preocupa, igual que el Daesh, perquè estan vençuts, el que em preocupa és la reislamització.

Segueix sense poder tornar al Marroc?

No puc, i va per llarg. Vaig a la frontera i els agents del DGST (el servei secret) em diuen que hi ha ordre que no em deixin entrar, però no hi ha res per escrit. Tinc allà 6.000 llibres i als meus dos fills, la meva família ha rebut pressions perquè no treguin res de casa meva. I Fernando Sanz està com jo: hi té el seu llit, el seu ordinador, i no pot tornar.