El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’ha mostrat aquest dimarts obertament partidari que Catalunya tingui un exèrcit i polítics militar si acaba sent un estat independent. Durant un xat que ha mantingut en la plataforma d’Internet Zonetacs, Puigdemont ha estat interpel·lat sobre la possibilitat que la Catalunya independent tingui cos militar, i el president ha respost que “els exèrcits i la política de defensa són absolutament indispensables”. “Estem en un combat global i ho hem vist amb l’amenaça gihadista. Cal un esforç i intel·ligència militar, i recursos per fer polítiques modernes per poder-nos defensar. No tinguem complexos. Catalunya ha de tenir una política de defensa democràtica, moderna, i homologable a la de les nacions que considerem aliades”, ha afegit. D’altra banda, el president ha avisat que el procés sobiranista ha arribat per “canviar les coses i atendre millor els ciutadans”. “Per fer el mateix que l’Estat, no val la pena la independència; per canviar noms i banderes, que no comptin amb nosaltres”, ha sentenciat.
Puigdemont responia així sobre la possibilitat que en una Catalunya independent hi haguessin millors o pitjors ajudes i prestacions socials. “Si realment proposem un nou estatus per a Catalunya és perquè hem arribat a la conclusió que només podrem millorar les coses com a estat independent. És clar que hem de millorar com atenem socialment la nostra gent, les prestacions, la dependència, les pensions, les ajudes a la universitat, l’atur, i les cistelles d’ajudes que estan per sota del que l’econòmicament l’economia catalana ja genera per poder atendre la gent amb més necessitats”, ha sentenciat.
En aquest mateix sentit, ha volgut llençar un missatge de tranquil·litat pel que fa al pagament de les pensions. A més de reiterar que a una Catalunya independent les prestacions per jubilació es podrien garantir millor que ara, el president ha garantit que l’Estat espanyol seguirà pagant les pensions d’aquells que han cotitzat a la seguretat social espanyola. “Espanya ara paga a jubilats d’altres estats que van cotitzar aquí, i ciutadans d’aquí cobren pensions de països on van anar a treballar. La possibilitat de no pagar les pensions no existeix, és un dret de les persones. I el conjunt de Catalunya es posarà a defensar a tothom que hagi patit el càstig per venjança d’un estat tercer”, ha explicat.
Preguntat per la situació del català i el castellà a una Catalunya independent, el president ha defensat la cooficialitat de les dues llengües. “Els drets lingüístics no poden retrocedir, els de cap comunitat i especialment els dels castellanoparlants. Els drets lingüístics han de ser escrupolosament respectats. Una altra cosa és que el català ha de mantenir la protecció a espais on és francament minoritari”, ha comentat.
President fins a la convocatòria de les constituents
Parlant del seu futur més immediat, Puigdemont ha reiterat que no tornarà a presentar-se ni ser candidat a unes eleccions, però ha volgut concretar fins a qual exactament està disposat a ser president. “Jo seguiré fins a la convocatòria de les eleccions constituents. Jo m’he compromès a acabar aquest període que acaba amb unes eleccions constituents o autonòmiques, en funció de si guanya el ‘sí’ o el ‘no’ l’1-O. Si guanya el sí, en sis mesos posarem en marxa un procés constituent i jo mantenint la meva responsabilitat. En el moment entrem en la segona fase amb unes eleccions constituents, jo no hi seré com a president. No em presentaré”, ha sentenciat.
Sense voler entrar en més detalls, Puigdemont ha garantit que Catalunya pagarà i farà front als seus deutes i “compromisos econòmics” si s’independitza. I fins i tot ha assegurat que se’n farà càrrec de part del deute espanyol si l’Estat negocia “la transició” cap a l’estat català. Parlant encara d’economia, el president ha assegurat que no hi ha cap altra “alternativa” més que la Catalunya independent mantingui l’Euro com a moneda. “El farem servir sí o sí. És la nostra moneda i no hi ha veto que ho pugui impedir”. A més, s’ha mostrat convençut que si l’opció sobiranista guanya l’1-O, els organismes internacionals acabaran reconeixent Catalunya. “Agradarà més o menys, però els casos precedents ens ensenyen que els organismes internacionals s’adapten a la realitat. I més tard o més d’hora, i de més grat o menys, el món s’hi adapta”, ha sentenciat.
El pacte fiscal, la cervesa amb Fernandez Díaz i la reunió amb Trump
El cap del Govern ha reconegut, però, que si l’Estat hagués “respectat” l’Estatut que va aprovar el Parlament o el que es va votar en referèndum, i hagués assumit l’oferta de pacte fiscal que va fer Artur Mas sent president, “probablement ara no seríem on som ara, perquè moltes persones de Catalunya que han treballat per aquest encaix a l’Estat, haurien vist satisfeta la seva expectativa”.
En un to més distés, el president ha estat preguntat sobre quina seria la seva preferència a l’hora d’escollir acompanyant per anar a prendre una cervesa, entre el president espanyol, Mariano Rajoy, l’exministre Jorge Fernández Díaz, i el president de Cs, Albert Rivera. Després de deixar clar que la cervesa no seria la beguda que demanaria, ha respost que amb Rivera “no tindria cap problema” per compartir l’estona i el beure “i amb Rajoy tampoc”. De l’exministre ha preferit no parlar-ne. Preguntat també sobre si voldria reunir-se abans amb el president dels EUA, Donald Trump, el de Rússia, Vladimir Putin, o el de Corea del Nord, Kim Jong-un, Puigdemont ho ha tingut molt clar. “Amb totes les diferències i grans distàncies, sé distingir encara entre Corea del Nord i els EUA. Trump és el president, escollit democràticament, d’una de les més gran potències mundials”, ha dit.
El sopar de Junqueras i Iglesias
Per últim, Puigdemont ha estat preguntat pel sopar que van mantenir el vicepresident de la Generalitat i líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, fa uns dies. El president ha explicat que Junqueras l’havia “informat prèviament”, i ha considerat que el vicepresident “té tot el dret del món a sopar amb qui consideri oportú”. De fet, va més enllà i assegura que “tothom ha de parlar amb el màxim de persones possibles que vulguin entendre què passa a Catalunya”. “Tothom voldríem fer més sopars amb actors de la política espanyola”, ha afegit.
