El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, va denunciar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que el cos no rep tota la informació que des de policies internacionals s'envia a Madrid. Trapero va reconèixer que la informació entra «per una finestreta controlada per la policia espanyola» i que la policia catalana «no surt ben parada» del repartiment perquè «part de la informació no flueix». De fet, Trapero va assegurar que pràcticament no tenien cap dada del cervell dels atemptats a Barcelona i a Cambrils (Baix Camp): «De l'imam de Ripoll en sabíem molt poc, per no dir pràcticament res. Sabíem el nom de pila», va lamentar el major, que va assegurar que si els Mossos d'Esquadra haguessin tingut aquesta informació, l'haurien treballada.
Trapero va recordar que fa anys que el cos de Mossos d'Esquadra «pateix» a l'hora de rebre informació internacional de caràcter policial que pot afectar la ciutadania i lamenta que, 10 anys després d'acabar el desplegament de la policia catalana, encara es regeixi per una llei de fa 30 anys. Trapero va recordar que els Mossos d'Esquadra són la policia «central» a Catalunya i que això no vol dir que sigui l'única però reclama que se li faci arribar tota la informació possible. Trapero es va mostrar taxatiu en aquest tema i va afegir que en aquest tema «el debat duraria poc».
Per això, més enllà d'entrar o no a l'Europol, Trapero va reclamar «ser coherents amb la realitat», és a dir, defensar la centralitat dels Mossos d'Esquadra, com a cos que vehicula el contacte amb la ciutadania i vetlla per la seva seguretat, i per tant, que se li faci arribar tota la informació que afecti a la ciutadania mateixa. Si no és així, va vaticinar Trapero, es pot tenir «un problema seriós».
Per al major dels Mossos d'Esquadra, la gestió dels atemptats va «legitimar la policia catalana, que s'ha acostat als ciutadans i va lamentar que des d'alguns àmbits «es tiri merda» al cos, mentre els ciutadans «tiren flors». Trapero va dir que «no es traurà pit» de la gestió de l'atemptat, perquè hi ha 16 persones mortes, però si que es va mostrar convençut que el 17 d'agost ha fet canviar la concepció del cos per part dels ciutadans cap a una relació «més sana» i que aquest reconeixement i legitimitat «ja no la perdran», tot i que va reconèixer que quan es faci alguna cosa malament, també se'ls criticarà.
Col·laboració policial
En aquesta línia, Trapero també va negar que la Guàrdia Civil demanés entrar amb els TEDAX a la casa d'Alcanar que va patir l'explosió de butà i va desmentir categòricament que la CIA alertés la policia catalana sobre l'imam de Ripoll. Segons Trapero, un sergent belga va demanar informació sobre aquesta persona a un mosso català que havia conegut a un congrés, i aquest, va buscar a les bases de dades de la policia per poder-li facilitar. En cap cas, va dir Trapero, sap si la consulta es va elevar. Trapero també va explicar que hores d'ara els Mossos d'Esquadra no tenen coneixement dels imams que estan «monitoritzats» per la policia espanyola.
De la investigació dels atemptats, Trapero no va voler donar detalls explícits però sí que va assegurar que hores d'ara «no hi ha elements» que els facin pensar que Younes Abouyaaqoub va tenir ajuda per fugir des de Barcelona, la nit dels atemptats, fins a Subirats on va ser abatut. Trapero va explicar que els únics contactes que sembla que va tenir va ser amb una dona a qui va intentar robar el cotxe i a la casa on va intentar entrar per poder-se rentar, tal com va publicar dilluns el diari La Vanguardia.
Atemptat improvisat
Tot i reconèixer que si no s'hagués abatut Younes Abouyaaqoub es podrien saber més detalls dels fets, Trapero va defensar la intervenció de la policia perquè «van fer el millor que van poder», i es va mostrar «orgullós» dels agents, i va recordar que si no s'hagués abatut i la càrrega explosiva hagués estat de veritat, es posava en perill la seguretat de la gent i per tant, no es podia córrer aquest risc.
El major dels Mossos d'Esquadra tampoc va confirmar que es tingui la certesa que els terroristes volguessin atemptar contra la Sagrada Família ni que hi hagués cap possible connexió amb l'atemptat de Finlàndia. Per Trapero només hi ha proves que volien fer un atemptat d'unes característiques diferents a les de l'atropellament però que van haver d'improvisar tal com havien vist fer en altres escenaris i «a la desesperada».
