Eulen va rebutjar ahir la proposta de mediació de la Generalitat per resoldre el conflicte entre empresa i treballadors als filtres de seguretat del Prat. Finalitzada la segona reunió de mediació, el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, va explicar que l'empresa «incomprensiblement» no va acceptar garantir que no hi hauran més acomiadaments ni expedients oberts a treballadors pel no compliment dels serveis mínims durant la vaga d'aquest estiu a canvi que els treballadors posin punt i final al conflicte amb el laude que es farà públic dijous en què es renuncia a convocar noves aturades per aquests fets. Ginesta va lamentar que amb la seva posició, l'empresa, que encara té de temps fins les dotze de la nit de demà per acceptar la proposta, ha donat la sensació de «no voler posar punt i final al conflicte» fiant-ho tot a una resolució del laude que preveu molt favorable als seus interessos. Al seu torn, el comitè de vaga va criticar la posició de l'empresa i va advertir que la seva negativa a la proposta de mediació obre la porta a noves mobilitzacions que els treballadors decidiran en assemblea dilluns vinent.

Punt i final al conflicte

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va advertir des del Congrés dels Diputats que els treballadors d'Eulen no poden fer vaga en relació a aspectes confirmats al laude arbitral que es farà públic avui a les 12.30. «El laude de demà [avui pel lector] posarà punt i final al conflicte obert», va assegurar abans d'assistir a la Comissió de Foment, on compareix precisament per informar sobre el caos a l'Aeroport del Prat aquest estiu. Segons el ministre, el seu govern ha intentat «ajudar» a l'assoliment d'un acord, malgrat que no té «cap competència» en aquesta qüestió, i «l'administració competent en tot cas és la Generalitat».

D'altra banda, el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, va anunciar que el sindicat està preparant un recurs judicial contra el govern espanyol per «vulnerar» el dret de vaga dels treballadors d'Eulen i va criticar la «desproporció autoritària» de l'Estat en la gestió de la vaga, que va comportar la «quasi militarització» del servei de seguretat a través de la Guàrdia Civil.