Ho van fer en una sessió doble: al matí la van explicar al conjunt de diputats en una sala del Parlament --no van acudir membres de Cs, PSC ni PP- i a la tarda la van presentar a la ciutadania al Teatre Nacional de Catalunya ( TNC), on va ser el Govern en ple.

Nou dies després, agents de la Guàrdia Civil es van presentar al teatre per demanar informació a instàncies d'un jutjat de Barcelona, ??i el Govern es va desvincular de l'organització dels actes al·legant que la llei s'havia gestat al Parlament per la majoria independentista .

Aquestes són les claus de la norma:

Preàmbul: autodeterminació

La llei es fonamenta en un preàmbul que reivindica el dret a l'autodeterminació com 'el primer' dels drets humans i constata que ho recullen diversos tractats internacionals. Si no es permet el referèndum de l'1 d'octubre, la normativa afirma que es vulnerarien drets internacionals bàsics ratificats pel propi Estat.

Una llei suprema

La llei funciona com a norma 'suprema' i estableix un règim jurídic excepcional a Catalunya. Amb la seva aprovació, 'preval jeràrquicament' sobre qualsevol altra norma que pugui contradir --inclosos l'Estatut i la Constitució--, de manera que complir aquesta llei no implica desobeir altres. Aquest fonament busca blindar jurídicament a funcionaris, autoritats, empleats i qualsevol empresa que col·labori amb la consulta.

Sindicatura electoral

Amb aquesta llei s'ha de nomenar una Sindicatura Electoral que actuï com a àrbitre del referèndum amb funcions similars a la de la Junta Electoral Central. La formaran 5 juristes i politòlegs independents nomenats pel Parlament que s'encarregaran de l'escrutini i certificar els resultats de la votació. També vetllaran per la 'imparcialitat i el pluralisme' en els mitjans de comunicació, sancionaran a qui contravingui la llei del referèndum i acreditaran als observadors internacionals. D'aquest òrgan dependran 5 sindicatures electorals de demarcació --una per província i una altra a Aran--.

Majors d'edat i residents a l'estranger

Podran participar en el referèndum els majors de 18 anys 'que tenen dret a vot en les eleccions al Parlament' i els catalans residents a l'estranger que s'hagin inscrit al registre de la Generalitat --segons l'última xifra facilitada, de moment ho han fet unes 5.000 persones de les 250.000 residents a l'exterior--. No hi haurà vot per correu ni electrònic.

Urnes, cens i paperetes

El cens és una de les majors incògnites de l'1-O i la llei ho deixa en mans del Govern, que "aprovarà un decret de normes complementàries 'que ho regularà. Aquest decret també detallarà els punts de votació amb les més de 6.000 urnes que el Govern ha anunciat que ja té. La llei concreta que les paperetes inclouran la pregunta --en català, castellà i occità-- 'Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?', Que podrà respondre amb 'sí' o 'no'. Es consideraran nul·les les paperetes amb 'esmenes, matisos o qualsevol contingència que ofereixi dubtes'. També es podrà votar en blanc: es computaran així els sobres on no hi hagi papereta i els que tinguin una papereta sense resposta seleccionada.

Locals i meses electorals

Els ajuntaments han de posar a disposició del Govern els locals de la seva titularitat que s'usen habitualment com a centres de votació --els càrrecs de PSC, Cs i PP ja han dit que no colaborarán--. Les meses electorals tindran un president i dos vocals designats mitjançant sorteig públic d'entre tots els votants menors de 70 anys i estaran 'obligats' a participar. Els qui no vulguin o no puguin fer-ho, tindran tres dies per al·legar 'qualsevol objecció, si cal documentada'.

Sense participació mínima i amb resultats vinculants

El referèndum no exigeix ??una participació mínima i els resultats són 'vinculants': si guanya el 'sí', la llei de transitorietat jurídica entraria en vigor i al Parlament declararia la independència en 48 hores --podria allargar-se perquè s'habilitaran uns dies per si algú vol impugnar o revisar els resultats--; si guanya el 'no', es convocarien eleccions autonòmiques.

Campanya electoral i publicitat institucional

La llei fixa que la campanya institucional per fomentar la participació es produirà entre la signatura del decret de convocatòria i el 15 de setembre, primer dia de campanya.