El Governespanyol va presentar ahir al Tribunal Constitucional el seu recurs contra la llei de transitorietat catalana, en què sosté que aquesta norma és el «pitjor atac concebible» als valors democràtics i a més el seu contingut és «propi d'un règim autocràtic sense una mínima separació de poders».

El ple del Constitucional es reunirà avui per estudiar l'admissió a tràmit d'aquest recurs, la qual cosa comportarà la immediata suspensió cautelar de la norma aprovada pel Parlament de Catalunya, pensada per articular la transició cap a la independència en cas que se celebrés el referèndum l'1 d'octubre i triomfés el sí.

El Govern estatal considera que aquesta llei i la del referèndum suposen «la màxim afront i amenaça» de destrucció de les normes sobre les quals es basa la convivència a Espanya des de 1978 i creu que impugnar-la és «imprescindible».

Ho és, diu, per «defensar el mateix Parlament de Catalunya com a institució democràtica autonòmica» enfront de la «apropiació que d'aquest pretén un conjunt de diputats, arrogant-se una legitimitat i una competència que manifestament no tenen».

Segons l'Executiu, 71 diputats autonòmics -els de Junts pel Sí i la CUP- «han abusat de forma descarada del Parlament de Catalunya per a fins espuris» en aprovar una llei que des del punt de vista jurídic és «inexistent per ser de contingut impossible».

Una «aberració jurídica»

En un recurs de 29 pàgines, l'Advocacia de l'Estat explica que la llei, que titlla de «bast document que s'ha tractat d'orquestrar per la minsa majoria parlamentària», viola la Constitució, l'Estatut català i el Reglament del Parlament de Catalunya i és una «aberració jurídica de tal ordre que només es pot qualificar d'arbitrària i arbitrista».

«L'artifici ordinamental dissenyat en el document impugnat és de tan barroera configuració que no serien necessàries més que unes poques línies per argumentar la seva inconstitucionalitat», assenyala el recurs, que dubta fins i tot de l'efectivitat de la seva publicació al Butlletí Oficial del Parlament, ja que la van fer els membres de la Mesa que li donen suport davant la negativa del secretari general de la càmera.

El Govern recalca que la sobirania recau en el poble espanyol i que el català no la té, però «se l'apropia sense cap objecció, confisca la competència estatal al marge completament de tota via legal».

«Els autors de tal despropòsit jurídic obliden que el primer requisit perquè una democràcia sigui tal és que es respectin les lleis que ella mateixa s'ha donat», incideix l'Advocacia de l'Estat.

«Irreal i delirant»

El document no s'atura a analitzar article per article la llei de transitorietat, però sí alguns dels seus punts. Entre ells, el que afirma que una hipotètica república catalana s'integraria a la Unió Europea i en els tractats internacionals signats per Espanya, un punt que «no es pot sinó qualificar d'irreal i delirant en la mesura que la nova república no pot subrogar-se a la posició de l'Estat espanyol en l'àmbit internacional».

La llei també regula «una inexistent nacionalitat catalana diferent de l'espanyola» i que, en el cas de la independència, l'estat català passaria a ser titular de tots els béns de l'Estat espanyol, una «previsió delirant com poques on s'estableix una autèntica confiscació, per anomenar-la d'alguna manera, dels béns de titularitat estatal».

Un altre dels punts que analitza és la forma de nomenar els jutges de l'hipotètic estat independent, mitjançant una comissió mixta formada per membres d'un tribunal suprem català i el govern de la Generalitat, un sistema que, segons el recurs, «no té res envejar als règims autocràtics, ja que acaba amb el principi de separació de poders».