El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, va assegurar que «el poble català ha guanyat de nou el carrer» amb la manifestació a Barcelona i va advertir que s'ha creat «una nova legalitat» i que les resolucions del Tribunal Constitucional «ja no ens vinculen». A l'escenari instal·lat a la plaça Catalunya per a les intervencions públiques amb què va culminar la manifestació de la Diada, Sànchez va indicar que «de totes les revolucions possibles, la que fan els catalans és la millor de totes, la dels somriures, perquè ens portarà al referèndum de l'1 d'octubre».

«A aquells que ens volen confinats a casa avui els hem donat una nova lliçó de democràcia -va afegir-, perquè hem guanyat de nou el carrer, desafiant amenaces i la por, i aquesta és l'actitud i la vitalitat que ens fa guanyadors com a país, i amb ella no poden ni jutges, ni fiscals, ni guàrdies civils».

Segons el president de l'ANC, «la nova legalitat» creada amb les «lleis de desconnexió» aprovades pel Parlament aquesta setmana -sense la participació de l'oposició de Ciutadans, el PSC i el PPC- «és l'única que reconeixem amb vista al referèndum, i si algú dubta, diem ben clar que les decisions del TC o de qualsevol altre organisme estatal no ens vinculen, la llei és la del nostre Parlament i la nostra obediència és cap al nostre Govern».

«Que no ens enganyin amb jocs de paraules, la democràcia sempre ha estat al costat de les urnes, mai dels que volen impedir-les», i als líders o portaveus dels partits que rebutgen el referèndum -va esmentar, en concret, Inés Arrimadas, Xavier García Albiol, Miquel Iceta i Joan Coscubiela- els va demanar que «es posin al costat de la democràcia».

Crida a la negociació

Hores abans, Sànchez havia assegurat que «si el 29 de setembre a les 12 de la nit, Rajoy fa una oferta seriosa per plantejar un referèndum l'any 2019 jo seré el primer que aplaudiré. Perquè l'1-O no ens agrada tal com ens l'han obligat a plantejar». Va afegir que «no tinc cap mena de dubte que la majoria que ha fet possible l'aprovació de la llei del referèndum acceptaria parar l'1-O per seure a negociar un referèndum acordat. No és ni un retrocés ni per por, és per evidenciar una voluntat de diàleg que ha estat permanentment sobre la taula».

La resposta no va tardar a arribar, ja que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, va avisar que els catalans «tenim una data i no podem esperar més per votar i decidir». «Sabem que el Govern, constituït en administració electoral, ho té tot preparat; és un Govern fort, celebra eleccions fa 30 anys i pot celebrar el referèndum perfectament. La nostra data es diu 1 d'octubre», va sentenciar la republicana. Amb tot, Rovira manté que «si el govern espanyol o algú altre vol negociar, saben perfectament que mai ens hem negat al diàleg i la negociació».

També va intervenir a l'acte la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, que va apuntar que «els ajuntaments només tenen por de decebre els seus ciutadans que els demanen poder votar, mentre que, en canvi, no temen les amenaces».

Per part seva, Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, va assegurar que «votar mai ha estat un delicte, i malgrat les seves amenaces, ara tenim lleis pròpies aprovades democràticament, fet pel qual els diem que no tenen cap autoritat sobre el poble català». Cuixart es va adreçar als manifestants per assegurar-los que el país es troba «en una cruïlla històrica». Va afirmar que els catalans han de triar l'1 d'octubre entre «democràcia o repressió» o entre «acabar amb el règim del 78 o ser una autonomia intervinguda per les clavegueres de l'Estat».

El president d'Omnium va alertar a l'Estat espanyol que «ningú» pot negar el «dret universal» a votar. «No hem tingut mai por. Per això l'1 d'octubre votarem», va afirmar, mostrant durant el seu discurs una papereta, i destacant que val «tant per als del sí com per als del no» perquè votar «no ha estat mai un delicte».

Com a resposta, el ministre d'Energia, Álvaro Nadal, va dir que a Espanya «hi ha democràcia i llibertat d'expressió» i que les institucions democràtiques emparen «que es compleixi la llei».