«L'últim viatge» dels gironins de camí a l'1-O

La manifestació congrega milers de gironins, principalment concentrats al carrer Aragó · Nombroses entitats, entre colles geganteres, castelleres, de percussió... d'arreu de les comarques animen la festa · Com cada any, la majoria creu que aquest any ha estat l'últim abans de la independència i, a més, que es podrà votar en el referèndum previst per a l'1 d´octubre

13.09.2017 | 06:51
«L'últim viatge» dels gironins de camí a l'1-O
«L'últim viatge» dels gironins de camí a l'1-O
«L'últim viatge» dels gironins de camí a l'1-O

Almenys en les tres últimes manifestacions independentistes de la Diada de l´11 de setembre hi havia una frase, amb diferents variants, que es repetia com un mantra entre els assistents: «Esperem que aquesta sigui l´última» o, directament, «aquesta serà l´última». Clar, clar. Sonava amb un to dubtós, de desig o esperança llu­nyana que no arribava. I encara que ahir el mantra es va repetir, ho va fer amb més convicció que mai, amb més autoconvenciment.

«Serà l´última, la pròxima serà de celebració», coincideixen la majoria els assistents que vaig aturant pel carrer Aragó, en el tram Besòs, on es concentren la majoria de gironins que s´han desplaçat fins a la capital. Per primer cop des d´aquella primera manifestació del 2010 post sentència de l´Estatut per part del Constitucional, sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim», la manifestació a Barcelona d´aquest 2017 ha arribat en un context polític gens clar però amb una referència clau: el referèndum de l´1 d´octubre. I un nou mantra ha sorgit: «Votarem».

De fet, cada manifestació ha tingut un motiu que l´ha esperonat. Per exemple, el 2015 coincidia amb el primer dia de campanya electoral (on guanyaria JxSí) i el 2016 (a nosaltres ens tocava a Salt) era la primera on assistia un president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que feia un any que havia accedit al càrrec amb el mandat dels «18 mesos». I ahir la manifestació arribava a les portes de l´1-O i quan l´alè del poder de tot l´Estat és més fort que mai.

En aquest context em planto al migdia al carrer Aragó disposat a copsar les primeres impressions dels gironins. El carrer encara és obert al trànsit i en trobo pocs, de gironins. Alguns aprofiten per dinar als bars i restaurants, un grapat seuen a les voreres o busquen l´ombra en parcs amagats. Jo, passo el temps fent un cafè al bar.

Quan surto la cosa està fluorescent. Les samarretes de l´ANC te­nyeixen ja el carrer. Els 300 autobusos que sortien de la demarcació han començat a arribar i desembarquen a l´asfalt amb tot tipus d´aparells festius. Colles geganteres, colles castelleres, grups de percussió... es van repartint pels diferents trams. Els assistents, famílies, grups d´amics, gent de totes les edats, caminen per un car­rer Aragó ja tallat al trànsit i envoltats per un ambient festiu, animats, pels diferents grups que seran els responsables d´animar la tarda.

Entre estelades, després de sortejar un grup de Flandes i una reportera estrangera, m´aturo al costat d´un punt de venda de samar­retes. Allà apareixen la Clara Seguí i l´Iban Sapena, dos joves gironins que arriben amb gana i busquen un lloc per dinar. «Espero que sigui la més històrica i l´última demanant la independència», assegura la Clara. Ella vol deixar l´estelada per lluir ja la senyera de tots. L´Iban coincideix. És aquí per «donar suport i fer país» per ajudar a aconseguir la independència.

Entre cares conegudes, alcaldes i regidors de molts municipis, en Francesc Vila, veí d´Hostalric, valora que les massives Diades han donat a conèixer «la causa» a Europa, i es fa, diu, fent «pinya i germanor» i «pacíficament i alegres».

Fins ara, tots els enquestats han assistit a les últimes diades. Per a Jordi Busquets, d´Olot, és la primera. Així m´ho assegura just després de mostrar -respectuosament- el seu total desacord amb l´estil, to i contingut dels articles d´opinió del periodista d´aquest diari Albert Soler. Ho esmento perquè avui Soler escriu sota aquestes línies (juro que no ho sabia, no pensi que ho hem fet expressament). Anècdota a part, Vila ha decidit enguany baixar a Barcelona per molts motius però sobretot perquè «estem a punt de decidir la nostra independència».

Els dubtes sobre si es podrà votar l´1-O també es palpaven entre els assistents. La majoria confiaven o estaven segurs que sí, com l´Anabel Villarejo, de la Canya: «El president ha dit que votarem i nosaltres també», diu contundent afegint que a «ningú a Madrid ens dirà» si s´ha de votar o no. D´altres, però, admeten certa «por», bé perquè no es pugui votar o bé perquè no guanyi el «sí» l´1-O.

L´hora de les 17.14 es va acostant i l´Antoni Vidal, també de la Canya, confia que el que es veurà serà una «bona demostració de força, de cara a nosaltres, de tothom i del Govern d´Espanya». De sobte, el so d´una campanada em posa en alerta. Quarts de cinc, penso, quan a tot drap passa una campana gegant pel costat. Literalment. És la campana Llibertat de la Garrotxa, que sona per alertar i cridar a seguir treballant fins a la «llibertat». El carrer ja és ple i la festa continua. Els Marrecs de Salt han descarregat algunes de les seves construccions, també els de Santa Cristina, els de Figueres o els de les Gavarres. Els capgrossos de Peralada i els de Roses encara donen voltes i els grups de percussió posen els ritmes.

A les cinc, la megafonia avisa que es procedirà a un minut de silenci per les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Un llarg silenci sepulcral s´apodera de la ciutat i es trenca només amb aplaudiments, crits de «No tinc por» i tot seguit amb el cant d´Els Segadors. A partir d´aquí ja només queda esperar que a les 17.14 surti la pancarta que passarà pels nostres caps. Ho fa uns vint minuts després. Aconseguit, un any més. Serà aquest «l´últim viatge»?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Catalunya


L´ANC i Òmnium reparteixen un milió de paperetes oficials de l´1-O

L´ANC i Òmnium reparteixen un milió de paperetes oficials de l´1-O

Cuixart i Sánchez demanen que es mantinguin les mobilitzacions sense incidents i que "no es caigui...

Qui és el coronel que dirigirà els Mossos?

Qui és el coronel que dirigirà els Mossos?

Diego Pérez de los Cobos és un alt càrrec del Ministeri de l'Interior amb molta experiència a la...

Els Mossos, a les ordres de l´Estat

Els Mossos, a les ordres de l´Estat

El fiscal superior de Catalunya ordena que el Ministeri de l'Interior assumeixi la coordinació de...


La Generalitat creu que el fiscal vulnera l´Estatut i s´«extralimita» en les funcions

La Generalitat creu que el fiscal vulnera l´Estatut i s´«extralimita» en les funcions

?«Una cosa és ordenar a una policia judicial» una actuació concreta i una altra «decidir a qui ha...

Rajoy demana a Puigdemont que acabi amb el «ridícul i la tensió innecessària»

Rajoy demana a Puigdemont que acabi amb el «ridícul i la tensió innecessària»

?El president espanyol assegura que el Govern de la Generalitat i el president saben que l'estat...

Enllaços recomanats: Premis cinema