El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va ordenar incoar diligències d'investigació contra els 712 alcaldes catalans que han mostrat el seu suport a l'organització del referèndum independentista de l'1 d'octubre (dels quals més de 185 són gironins, dels 221 que hi ha). Per això, va demanar a les fiscalies territorials que citin a declarar com a investigat l'alcalde de cada municipi i que si aquest no compareix davant del fiscal, s'acordi la seva detenció i presentació davant de la fiscalia per part dels Mossos.

Relacionades

En un escrit d'ahir mateix dirigit als quatre fiscals en cap provincials, Maza recorda les suspensions del Tribunal Constitucional (TC) respecte el referèndum i de l'advertència a la Generalitat i qualsevol autoritat pública perquè no el tiri endavant i la seva obligació d'impedir-lo. Maza diu que els alcaldes que col·laborin poden cometre un delicte de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.

Per això, ordena als fiscals provincials, i en el seu cas als fiscals d'àrea, que obrin diligències d'investigació en relació a cadascun dels ajuntaments, i «se citi, per mitjà de la policia judicial, l'alcalde perquè declari en qualitat d'investigat i assistit de lletrat». «En el cas que l'alcalde citat no comparegui, s'acordarà la seva detenció i presentació a la fiscalia, oficiant els Mossos com a policia judicial perquè la portin a efecte en el termini més breu possible», diu.

El fiscal va utilitzar el llistat de 712 municipis que publica la pàgina web de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) que han signat un decret per posar a disposició del Govern els locals municipals necessaris per organitzar el referèndum, tot i que n'hi ha més que s'hi han adherit però que no consten al llistat perquè no formen part de l'AMI. Per això, el fiscal afegeix que «a la vista del nombre de municipis afectats, es procedirà a donar preferència en la tramitació a les diligències que afectin els ajuntaments amb més volum de població».

Per a la seva part, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) van recomanar ahir als alcaldes investigats que vagin a declarar per defensar el referèndum. Les dues entitats municipalistes van celebrar una reunió extraordinària després de conèixer-se la decisió del fiscal.

Convoquen una concentració

En un contacte amb la premsa, la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, i el president de l'ACM, Miquel Buch, van convocar els 712 alcaldes i «tots els edils que creuen en la democràcia» a una concentració dissabte a les 12 hores a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per mostrar el seu «rebuig» a la justícia espanyola.

Lloveras va expressar que les entitats estan «sorpreses» per aquesta decisió «molt greu» de la Fiscalia, i va explicar que en la reunió es va prendre per «unanimitat i amb unitat absoluta» la decisió que els alcaldes declarin quan se'ls ho requereixi. «No tenim res a amagar, declararem el que ja hem anat explicant, que ens devem a la nostra gent i que estarem al costat del Parlament i del Govern», va argumentar la presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Lloveras va matisar que podria haver-hi alcaldes que decideixin anar a declarar «voluntàriament» i, d'altra banda, «algun alcalde» que decideixi no fer-ho. «Però tots anirem a declarar, l'acord és aquest», va insistir la presidenta de l'AMI, que va subratllar que «és una opció personal» anar a declarar voluntàriament o no. «Hi ha diferents formes d'anar a declarar», va afegir.

Els de la CUP no declararan

Precisament, la CUP va emetre un comunicat en què assegurava que els seus alcaldes no aniran a declarar davant de la Fiscalia.Els cupaires van emplaár la resta de forces polítiques a «fer el mateix» a l'empra de la llei del Referèndum. Les candidatures municipals de la CUP també van denunciar que la fiscal general «no pot ordenar la detenció» dels alcaldes que no compareguin: «ordenant aquestes detencions sobrepassaria el seu límit competencial vulnerant els drets fonamentals».

PDeCAT, ERC, Units Podem, Compromís, PNB i Bildu van registrar a la tarda al Congrés una petició de compareixença de Maza, perquè expliqui la decisió .

Per la seva part, l'organització juvenil independentista Arran, que dona suport a la CUP, va proposar fer «murs de persones al voltant d'alcaldes i alcaldesses desobedients per impedir que la policia els detingui». «I, si cal, ocupem els ajuntaments per protegir-los», van afegir en un comunicat.

La Fiscalia «té un problema»

Tornant a l'AMI i l'ACM, Buch va sentenciar que, si una persona té un problema amb la justícia, i la justícia el persegueix, «aquesta persona té un problema». «Però quan són més de 700 alcaldes els perseguits per la justícia, qui té un problema no són els alcaldes, és la justícia espanyola qui té el problema, i no nosaltres!», va concloure aplaudit pels membres de les direccions de l'AMI i l'ACM.

Finalment, l'alcalde de Premià de Mar va defensar les policies locals i va recordar que «no són judicials», de manera que el «màxim responsable» dels municipis és l'alcalde de cada poble «No qüestionarem els professionals públics de les administracions locals», va rematar ahir.

Colau no aclareix què votarà

D'altra banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no va aclarir ahir si votarà sí o no en el referèndum de l'1 d'octubre. «Això ja ho veurem, ara mateix no crec que hagi de respondre», va dir a Rac 1, on va insistir que la seva predisposició és a participar tot i que no creu que aquest sigui el referèndum que Catalunya necessita. «Però davant del bloqueig que hi ha per part de l'Estat, la Guàrdia Civil amb els mitjans, s'ha de sortir al carrer quan hi hagi ocasió», va argumentar. En preguntar-li sobre la cessió de locals, va reiterar que s'està dialogant amb la Generalitat perquè es pugui votar sense posar en perill l'Ajuntament o els treballadors públics. En tot cas, va dir que si és per ella, els barcelonins podran participar.

Crítiques a Puigdemont

Finalment, el president de la Federació de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero, va dir ahir al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que «assetjar» els alcaldes catalans que s'oposen al referèndum respon a «actituds feixistes» i, a més, és «indigne» de qui ho ordena. En una roda de premsa, Caballero va dir que un nombre «significatiu» d'alcaldes, majoritàriament del PSC, «no donaran cap facilitat» al referèndum, »la qual cosa els honra».