El president del Parlament Europeu, l'italià Antonio Tajani, alertat que una hipotètica Catalunya independent «començaria de zero» amb la Unió Europea (UE) i els catalans deixarien automàticament de ser ciutadans europeus. En una entrevista publicada ahir al Periódico de Catalunya, Tajani sostenia, a més, que veu «difícil» que Catalunya pugui convertir-se en un país independent, però en aquest supòsit té clar que quedaria automàticament fora de la UE i començaria de zero.

«Catalunya hauria de demanar negociar un acord comercial, l'accés al mercat interior... I llavors caldria veure com contestaria Europa. Espanya inclosa», advertia Tajani ,que recordava que el dret europeu és taxatiu en aquesta matèria i que si una part d'un país surt d'aquell país, surt també de la Unió. Això no obstant, Tajani reconeix que es pot estar a favor de la independència de Catalunya i reivindicar un acord per aconseguir-la; ara bé, afegeix, allò que no es pot és «violentar la Constitució» perquè és la llei fonamental de qualsevol Estat: «aquestes són les regles», reblava. En aquest context, subratllava que els catalans que no desitgen la independència, i que segons el seu parer són majoria, no són «ciutadans de segona» i cal respectar la seva opinió, de la mateixa manera que cal respectar la llibertat de premsa dels mitjans que s'han mostrat en contra del procés sobiranista.

De la seva banda, el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, afirmava ahir que «el respecte a la Constitució espanyola és el punt de partida de qualsevol debat». Timmermans afegia que «en el context de l'Estat de Dret» les constitucions «s'han de respectar».

A Dinamarca, disset diputats insten el Govern espanyol a jugar «un paper constructiu» i reclamen al president Mariano Rajoy que dialogui «de forma immediata» amb les autoritats catalanes. En una carta, els parlamentaris expressen «profunda preocupació» per la situació a Catalunya i afirmen que ha arribat «a un punt crític». En aquest sentit, asseguren que no entenen «per què no hi ha voluntat de diàleg» ni per què les autoritats espanyoles no estan responent davant la reclamació d'un referèndum. Les accions «repressives» dels últims dies, avisen, i les «creixents amenaces» als funcionaris, diputats, alcaldes, mitjans de comunicació, empreses i ciutadans «no seran la solució a un problema polític».