La Generalitat va presentar ahir al matí un recurs contenciós davant el Tribunal Suprem (TS) per impedir que el Govern espanyol intervingui els seus comptes i es faci càrrec així del pagament dels serveis bàsics a Catalunya. Segons van explicar fonts del Govern, el recurs presentat per l'executiu català inclou una petició de suspensió de l'aplicació d'aquest acord, és a dir, de mesures cautelars.

El Govern considera que ara el Suprem haurà de resoldre aquesta petició de cautelars abans de deliberar sobre el fons del recurs El Govern espanyol va acordar divendres assumir el control de les despeses essencials de Catalunya -educació, sanitat, serveis socials i nòmines, principalment,- després que la Generalitat es negués a seguir remetent un informe setmanal de les seves despeses al ministeri d'Hisenda per verificar que no derivava recursos a l'1-O.

Dissabte es va publicar l'acord al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), de manera que es va posar en marxa el termini de 48 hores donat pel Govern al president català, Carles Puigdemont, perquè adopti un acord de no disponibilitat respecte a despeses no essencials.

De fet, la Generalitat disposa de termini fins avui per comunicar el Ministeri d'Hisendaaquest acord de no disponibilitat del seu pressupost, que no afecti serveis fonamentals, exigit per l'Estat.

L'acord publicat dissabte pel BOE precisava que queden fora d'aquest bloqueig pressupostari, a més dels serveis públics fonamentals, d'altres com els serveis de justícia, els penitenciaris, les carreteres, les infraestructures ferroviàries, el transport públic de viatgers, la logística, la seguretat ciutadana i molts d'altres programes pressupostaris considerats «prioritaris». L'executiu català va recórrrer davant el Suprem perquè entén que el Govern espanyol fa un ús «il·legal» de la llei d'estabilitat financera per aplicar a Catalunya l'article 155 de la Constitució -el relacionat amb la intervenció d'una comunitat- «per la porta de darrere», segons va explicar divendres el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès.

A més, Aragonès, va enviar una carta ahir al secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya Romero, en què l'informava que l'executiu català dona per suspesa l'ordre del ministeri per intervenir les finances catalanes fins que el Suprem es posicioni sobre l'efectivitat de l'acord. En la missiva, Aragonès li comunica que aquest dilluns el Govern ha presentat un recurs contenciós administratiu davant l'alt tribunal en què li demana la suspensió cautelar de l'acord que va prendre el consell de ministre divendres passat i que suposaria la intervenció de les finances de l'executiu català. «El que li comunico als efectes legals oportuns i en especial quant a la suspensió de l'execució de l'acte impugnat, a l'espera que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre aquesta suspensió cautelar sol·licitada», assegura.

Per la seva part, el vicepresident de la Generalitat i el conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va acusar ahir el Govern espanyol de buscar «el col·lapse de totes les administracions» amb les seves noves mesures de control de les despeses de la Generalitat i de « voler bloquejar el pressupost» en una sèrie d'àmbits crucials.

«Ells diuen que usaran els nostres diners per pagar ells (les despeses), però com que no tenen el control efectiu necessiten que els passem una per una totes les factures. Provocaran el col·lapse administratiu a tothom», va assegurar en una entrevista a Rac1. Segons el vicepresident del Govern, el Govern vol «bloquejar» partides del pressupost com les relacionades amb indústria, ramaderia, agricultura, cultura, esport i fins i tot la renda garantida de ciutadania, que entrava en vigor el 15 de setembre, va dir Junqueras.

A la pregunta de si poden garantir que funcionaris com els Mossos o els professors cobraran aquest mes, va assegurar que la Generalitat sí, però es va preguntar «què pretén» el Govern amb aquest control de la despeses.

Junqueras va tornar a acusar el Govern espanyol de «saltar-se totes les seves lleis» per imposar aquest control de la despesa a la Generalitat, i va afegir: «Ens intervenen perquè ho fem bé. És el súmmum de la tergiversació de la llei d'estabilitat pressupostària».

Per això, Junqueras va apel·lar de nou a votar en el referèndum de l'1 d'octubre, suspès pel Tribunal Constitucional, perquè «no és una qüestió de democràcia sí o no, sinó de polítiques socials absolutament bàsiques», va dir. Malgrat el control de la despesa, Junqueras va garantir que l'1-O hi haurà «tot el necessari» perquè els ciutadans puguin votar, en al·lusió a les urnes i a les paperetes.