Està clar que la pluja poques coses pot parar. I menys en una votació on, se suposa, tindrà lloc dins els col·legis electorals. Amb tot, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va utilitzar la pluja com a un dels últims recursos als quals es pot acollir ja el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per aturar el referèndum. «Sabeu per què plou?», es va preguntar Puigdemont davant desenes de gironins en una plaça Independència de Girona atapeïda de ciutadans. «Per què Rajoy ho ha intentat tot», va prosseguir, però «ni la pluja ho podrà parar».

Era el començament d'un acte pel referèndum amb la presència de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, l'alcalde de Besalú i vicepresident de la Mesa del Parlament, Lluís Guinó, i la coordinadora general del PDeCAT. De fet, les paraules de Puigdemont sobre els impediments de Rajoy va coincidir amb el màxim apogeu d'intensitat de pluja i, poc després que parlés, va parar de ploure. Tot i la meteorologia, la plaça Independència, en l'acte a favor de la independència, va quedar plena a vessar de gironins. El moment tenia diferents al·licients: veure l'exalcalde (convertit en president) amb més popularitat de la història recent; i l'alcaldessa, que demà declara davant la fiscalia.

Els crits de «votarem» i «president, president», per part del públic que no parava d'aclamar-lo, van acompanyar l'inici del breu discurs de Puigdemont. El president va aprofitar per recordar el «país que volem» i, sobretot, el que no es vol. Un país on «es persegueixen criminals» i no «ciutadans», per exemple, vulnerant drets «bàsics» dels ciutadans com el dret a reunió, la llibertat d'impremta, d'expressió o d'informació. Tot plegat, amb unes «pràctiques antidemocràtiques» més pròpies «de països totalitaris». «Els darrers que ho recorden van viure la dictadura del general Franco», va carregar Puigdemont insistint que l'Estat està «vulnerant drets i llibertats fonamentals, i la pròpia Constitució», quan no tenen «ni el coratge» de retre comptes al Congrés en un debat. «Practiquen un estat d'excepció i apliquen l'article 155 sense un debat parlamentari, i intervenen la Generalitat sense demanar permís al seu Parlament» , va afirmar.

Puigdemont va tenir una mostra d'agraïment cap a partits espanyols com Podemos -que han proposat una mesa de diàleg per aconseguir un referèndum pactat- i han «sortit del pensament únic» i reclamin un «referèndum acordat» perquè «no es pot callar més temps». El president també es va referir als socialistes i, indirectament, al PSC, criticant que facin una crida a no anar a votar.

Com si els ciutadans «fossin súbdits» als quals els partits diuen el que han de votar, va exclamar Puigdemont apel·lant a la llibertat de pensament de cadascú, al marge de les directrius dels partits. I si «no tracten els seus votants com a ciutadans lliures», es va preguntar, «com voleu que tractin aquest país», afegia. Per això, el president va desitjar que siguin «els ciutadans» els qui «posin en marxa» l'1-O. «No els fem por nosaltres», va insistir en al·lusió a l'Estat, «sinó vosaltres», «amb un paper a la mà decidint». Així, va demanar confiança perquè «hi haurà urnes, paperetes i col·legis electorals i desenes de milers de ciutadans».

Per la seva part, Madrenas també va criticar la reacció de l'Estat. «Sembla que estiguem en un estat d'excepció», assegurava, i «estan intervenint la democràcia».

L'alcaldessa, que demà ha de declarar davant la fiscalia per dir que facilitaria col·legis electorals municipals, va insistir que «no ens arronsarem». «Ens coneixen ben poc», als catalans, va prosseguir, «no saben que estimem la llibertat» i si fan fora 700 alcaldes «en tindran 700 més, i 700 més, i no ens acabaran», va dir apel·lant a estar «units» i recordant que «obeirem el tribunal», però el «tribunal ciutadà, que sou vosaltres».

Per la seva part, Guinó va afegir que l'1-O hi haurà referèndum mentre Pascal va dir que «no estem fent res il·legal» i, també referint-se a la pluja, va assegurar que «els vots que cauran l'1-O» i «l'aigua i l'abundància són els vots que ens faran guanyar el referèndum».