s ajustat afirmar que Puigdemont va retirar ahir el referèndum del tauler. Rajoy ha encomanat el diàleg amb Catalunya a la Guàrdia Civil, i la hipòtesi de l'aixafament es va concretar en imatges que han ocasionat esgarrifances en la premsa europea. L'exigència democràtica de la proporcionalitat ha desaparegut del debat. La resolució d'un conflicte a qualsevol preu només serveix per estimular-lo. Colpejar-lo és atiar el conflicte.
Rajoy va tornar a llançar ahir milers de persones als carrers de Catalunya, on cada dia és una Diada. En la compareixença al migdia, les paraules de duel pronunciades per Puigdemont queden curtes en significació davant de les clamoroses absències del seu discurs. Ja no parla de «votar» ni de «vots». En una intervenció de notable longitud, no apareixen les «urnes», que són l'eix dels esdeveniments en curs. El president català és a punt d'abandonar el micròfon sense sil·labejar «re-fe-rèn-dum», que finalment escapa dels seus llavis atropellat i a contracor. Puigdemont es va referir a la jornada de l'1-O amb parquedat i mitjançant una sospitosa ambigüitat. «El dia 1 sortirem de casa, portarem una papereta i la usarem». L'únic ús no pervertit d'una papereta consisteix a exercir el vot però, per què no especificar-ho en el discurs, en lloc d'embullar-se amb un enunciat retorçat en una intervenció amb pretensions d'arenga?
El president català va recórrer potser a una treta dialèctica per no arriscar-se a una detenció, una hipòtesi gens improbable en la rugosa jornada d'ahir. De fet, Puigdemont semblava sortit d'un bombardeig. No obstant això, sona més probable que la seva apel·lació genèrica a «usar la papereta» pugui consistir a exhibir-la com un distintiu simbòlic l'1-O, en el si d'una gegantina manifestació que es propagaria per tot Catalunya.
De nou, i com ja va passar amb Artur Mas en una situació que Madrid mai va entendre, Puigdemont no controla la multitud. El president està a la mercè del seu públic, arrossegat pels seus incondicionals. L'independentisme s'ha independitzat dels seus líders. L'intent de la Generalitat d'esmorteir i amortitzar el referèndum pot ser revertit pels autèntics protagonistes del procés.
La voluntat expressada ahir per Puigdemont consisteix a transformar l'1-O en una altra Diada, atès que no s'aprecien signes de saturació entre la població catalana. En aquest propòsit abundaria un altre pronunciament estrany realitzat ahir per Jordi Sánchez, president de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Segons el líder de la independentista ANC, «que tinguin clar que si no agafen les urnes, l'1 d'octubre, votarem». Una vegada més, no s'entén la cautela sobre la provisió d'urnes, enfront del vot incondicional plantejat fins avui.
Enfront de la moderació dels seus col·legues homes, Carme Forcadell va fer el «vot» en totes les declinacions possibles. Es materialitzi o no el sufragi, els desplegaments policials contra urnes i paperetes són malsans. Defensar que es tracta d'una singularitat, d'un estat d'excepció, implica oblidar que el poder tendeix a ocupar tot el recipient que conté. Ahir no va ser un dia trist per a Catalunya, sinó per a la democràcia espanyola en el seu conjunt.
