El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va donar la raó a l'empresa catalana Jordi Nogues davant Osborne en concloure que no hi ha risc de confusió per no existir prou similituds entre els logotips amb toros usats per les dues companyies. La cort amb seu a Luxemburg es va pronunciar en aquest sentit en estimar dos recursos de Jordi Nogues i anul·lar les corresponents decisions de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (Euipo), que impedien a la firma de Catalunya utilitzar el signe figuratiu Badtoro (toro dolent), que contenia el dibuix d'un toro.

El 2010, Jordi Nogues va presentar una sol·licitud de registre de la marca Badtoro per a roba, calçat, barrets, tabac, articles per a fumadors i serveis diversos, però el grup Osborne es va oposar per considerar-la similar a les seves marques espanyoles i de la UE, tant verbals (Toro, El toro) com a figuratives, conegudes aquestes últimes per les estàtues taurines situades al costat de les carreteres espanyoles.

Les marques d'Osborne designen articles per a fumadors, roba, calçat, barrets, serveis diversos i venda d'aliments i begudes, fet pel qual va al·legar l'existència de risc de confusió entre elles i el signe de Jordi Nogues. Així, l'Euipo va denegar el registre del signe Badtoro.

El 2012, l'empresa catalana va presentar una segona sol·licitud de registre de la mateixa marca per a diversos productes alimentaris i begudes com cafè, te, cacau, arròs, farines, cerveses i aigües minerals, a més de per a serveis relacionats. Osborne s'hi va oposar de nou i també va fer referència a les semblances amb la seva marca figurativa Toro, usada per a cerveses, vins i restauració, encara que aquesta vegada l'Euipo va estimar només parcialment l'oposició i la va desestimar respecte als productes i serveis que no eren idèntics ni similars, els d'importació i exportació relacionats amb els productes alimentaris i les begudes. En qualsevol cas, Jordi Nogues va recórrer les dues resolucions.

El Tribunal General assenyala a les dues sentències que l'Euipo es va equivocar en considerar que el terme «toro» ocupava una posició distintiva i autònoma dins de la marca sol·licitada per Jordi Nogues i destaca que el terme Badtoro s'aprecia «de manera conjunta amb l'element figuratiu o dibuix d'un toro de fantasia».

Poques similituds visuals

La cort destaca que els dos elements formen «una unitat lògica allunyada de l'animal esmentat i representat a les marques d'Osborne» i afegeix que el consumidor no percebrà de manera autònoma ni recordarà la paraula «toro» dins de la marca de l'empresa catalana, «perquè l'esmentada paraula no té un poder d'atracció suficient». Considera que les similituds entre les dues marques són escasses a nivell visual, però de grau mitjà a escala fonètica.

Quant a la semblança des del punt de vista conceptual, malgrat que les dues marques facin referència al concepte del toro, el tribunal afirma que l'animal representat a la marca de l'empresa catalana «s'assembla més a una mascota o a un personatge humanitzat».