Nova jornada de declaracions d'alcaldes gironins que han donat suport al referèndum. Ahir va ser el torn dels batlles de la Bisbal d'Empordà, Olot i Puigcerdà -Lluís Sais, Josep Maria Corominas i Albert Piñeira-, que es van acollir al seu dret de no declarar, i el de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, que no es va presentar perquè considera que la Fiscalia està «desacreditada». Uns 200 veïns van acompanyar els alcaldes fins a la porta dels jutjats per mostrar-los el seu suport.
L'alcalde de la Bisbal, Lluís Sais (ERC), era el primer que ahir estava citat a declarar davant Fiscalia de Girona com a investigat per col·laborar amb el referèndum. Mitja hora abans, més de 150 persones, entre veïns del municipi, regidors i alcaldes de municipis com Torroella de Montgrí, Castelló d'Empúries o Serinyà van voler donar-li suport amb una concentració a les portes del Palau de Justícia. El van rebre amb crits de «votarem», «independència» i «no estàs sol». En el moment d'entrar, es van concentrar a banda i banda, fent un passadís, i Sais es va abraçar a l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, abans de pujar la rampa d'entrada.
Uns 45 minuts després, el batlle va sortir somrient i els assistents el van rebre amb aplaudiments. Sais va explicar que s'havia acollit al dret a no declarar, tot subratllant que es deu «al poble» i no «a un estat dictatorial ni a un franquisme que continua dominant el govern estatal i les estructures d'Estat». El batlle també va fer una crida als ciutadans perquè continuïn mobilitzant-se pacíficament i va assegurar que cada cop és més optimista, ,perquè creu que amb fets com els de dimecres es demostra que el «procés és cada cop més transversal i gent que fins ara no tenia ganes d'anar a votar ara ho vol fer».
Joan Martí no compareix
En canvi, el batlle de Santa Coloma de Farners, Joan Martí (ERC), estava citat a declarar a les onze però, tal com ja havia anunciat el dia abans, no va comparèixer perquè va considerar que la Fiscalia està «desacreditada». El batlle va afrontar el dia amb normalitat, i precisament ahir va presentar la seva tesi doctoral a Barcelona, i es va convertir en el primer alcalde de les comarques gironines que no compareix davant de fiscalia després de rebre la citació.
A continuació va ser el torn dels batlles d'Olot i Puigcerdà, ambdós del PDeCAT i diputats a la Diputació de Girona. No hi va haver sorpreses i tant Josep Maria Corominas com Albert Piñeira també es van acollir al seu dret de no declarar tot al·legant que la fiscalia no està «legitimada» en aquesta causa, que consideren del tot «desproporcionada». Més d'un centenar de persones, entre ciutadans i càrrecs electes, es van concentrar a les portes del Palau de Justícia per mostrar-los el seu suport. Entre els concentrats hi havia veïns dels dos municipis -els de Puigcerdà havien vingut en autocar-; bona part d'alcaldes de la Garrotxa, entre els quals hi havia el de Besalú, Lluís Guinó, que és vicepresident primer de la Mesa del Parlament; el president del Consell Comarcal de la Garrotxa i alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, i d'altres indrets, com ara Girona, Lloret de Mar, Banyoles o Figueres, així com el president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadaler, i el de la Diputació de Girona, Pere Vila.
«Convençuts» de poder votar
En aquesta ocasió es van tornar a sentir crits d' «independència» i «votarem» i també es van desplegar pancartes pel «sí» i a favor de la democràcia. A la sortida, els alcaldes es van mostrar convençuts que el proper 1 d'octubre es podrà votar i que els ciutadans podran exercir el seu dret. També van criticar l'actitud del govern espanyol, tot remarcant que no aconseguiran espantar-los i que estan determinats a complir amb el compromís de seguir endavant amb el procés. Piñeira, a més, va voler enviar un missatge de «tranquil·litat, serenitat i fermesa perquè el país viu un moment molt transcendent i això no està renyit amb el funcionament normal de les institucions».
