El Tribunal Constitucional va multar amb 12.000 euros diaris el número 2 d'Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové, i els síndics electorals encarregats del seguiment de l'1-O. D'aquesta manera, el TC ha aplicat per primera vegada la reforma legislativa que li permet imposar sancions a alts càrrecs independentistes.
Les multes són de dos quanties diferents. S'imposen 12.000 euros diaris als cinc membres de la Sindicatura Electoral central, a més de Jové, secretari general del Departament de la Vicepresidència d'Economia i Hisenda. I es castiga amb 6.000 euros els quinze síndics territorials i també Montserrat Vidal i Roca, cap d'Àrea de Processos Electorals de la Generalitat. Els síndics nomenats pel Parlament i que pretenien actuar com a junta electoral central són Mar Marsal, la gironina Marta Alsina, Josep Pagés, Jordi Matas i Tània Verge. Ells van nomenar els quinze territorials, d'entre els quals n'hi ha tres de gironins: Jordi Casadevall, Josep Maria Llistosella, Jordi Díaz Comas. Les sancions són, en tots els casos, coercitives: busquen imposar el compliment de les resolucions del TC.
La decisió del ple del TC va ser adoptada per unanimitat després d'un llarg debat que ha acabat per sumar a la decisió majoritària, encara que amb vots diferenciats concurrents (tres magistrats progressistes), que significa que, tot i estar d'acord amb la decisió final, tenen una argumentació diferent
Així, per primera vegada, l'alt tribunal aplica la reforma de la llei orgànica que regula el seu funcionament i que el dota de la possibilitat d'imposar sancions per obligar que es compleixin les seves sentències. Els magistrats s'havien mostrat fins ara reticents a assumir un paper sancionador previst en aquesta reforma legislativa, que va ser molt qüestionada. En especial els magistrats progressistes Juan Antonio Xiol i Fernando Valdés-Re, els quals van votar en contra de la reforma quan va ser sotmesa al criteri del TC. L'excepcionalitat de la situació sembla haver-los portat a modificar la seva postura, encara que per raons jurídiques diferents a les dels seus col·legues. A la seva posició s'ha sumat la també progressista María Luisa Balaguer.
La finalitat de les multes
En la resolució, el TC expressa que les multes «no tenen la finalitat de sancionar sinó d'obligar el compliment de les seves resolucions». Per això, apunten que només començaran a imposar-se «en cas de persistir en l'incompliment» a partir de les 10 del matí del dia següent a la publicació al BOE de la resolució. El TC també demana a la fiscalia que investigui els membres de la sindicatura electoral catalana i els síndics territorials.
Paral·lelament, però, la Fiscalia Provincial de Barcelona ja es va querellar contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral i va demanar al jutge que els citi com a investigats pels delictes d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics (que inclou presó).
Durada de les sancions
El ple concedeix al fiscal i als afectats un termini de tres dies per informar. Un cop rebudes les al·legacions, dictarà una resolució «aixecant, confirmant o modificant les multes diàries prèviament adoptades». En el cas de les multes als dos alts càrrecs de la Generalitat, el Tribunal Constitucional afirma que s'imposaran de manera diària fins que justifiquin davant del tribunal que han «revocat les resolucions adoptades, paralitzant per complet tota actuació considerada com a incompliment de la suspensió del referèndum».
A més a més, el TC insta la fiscalia a investigar-los per si els pot exigir responsabilitats penals.
