La presència d'una gran pancarta penjada de la façana de l'Ajuntament de Barcelona en què es podia llegir «Més Democràcia» ja feia preveure que les festes de La Mercè 2017 tindrien un tarannà reivindicatiu, a poc més d'una setmana de l'1-O. La capital catalana està vivint aquests dies la seva festa major enmig d'un clima enrarit pel xoc de trens entre l'Estat i la Generalitat.

Això no ha impedit, però, que la Mercè segueixi endavant amb els seus nombrosos actes. Ahir mateix, la diada de colles castelleres convidades de les Festes de la Mercè va servir perquè la colla local, els Castellers de Barcelona, es lluïssin igualant la millor actuació de la temporada. Ho van fer completant la «tripleta màgica», amb el tres i quatre de nou amb folre i el cinc de vuit.

Gran paper també el de Minyons de Terrassa, que van portar ahir a plaça dos «gamma extra» com la torre de nou i el pilar de vuit, tot i que aquest darrer només s'ha pogut carregar.

Proclames i banderes

Les expectatives per veure per primera vegada a Barcelona el quatre de nou sense folre es van esvair en segona ronda, després que els Castellers de Vilafranca es quedessin en intent desmuntat. Tot plegat, en una jornada on les proclames relacionades amb la celebració de l'1-O i l'exhibició de banderes estelades també van ser-hi presents.

A l'entrada de les colles a plaça amb els pilars caminant, un membre de la canalla dels Castellers de Vilafranca va desplegar des de dalt de tot del pilar una bandera estelada. És llavors quan des del públic van corejar: «Votarem, votarem». Minyons també van mostrar una estelada durant la seva actuació, així com en els pilars de comiat.

Però un dels moments culminant es va produir quan des d'un terrat que donava a la plaça de Sant Jaume es van llençar desenes d'opuscles. Allà desplegada hi havia una gran pancarta de la JNC on es podia llegir: We want to vote (en anglès «Volem votar»), un missatge especialment adreçat a la comunitat internacional representada per tots els turistes i mitjans de comunicació que es van acostar a la plaça de Sant Jaume per presenciar la diada castellera.

El cartell de Mariscal

D'altra banda, el grup municipal de CUP-Capgirem considera excessiu que el cartell de les festes de la Mercè 2017 que ha dissenyat Javier Mariscal hagi costat a Barcelona 14.520 euros. La regidora Maria Rovira va denunciar que «en la situació d'emergència i desigualtat» que viu la ciutat el cartell de Mariscal tingui un cost de més de 14.000 euros per a l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), fet que va considerar «un disbarat, demencial i un atac al conjunt de veïns de la ciutat».

Cada any, l'ICUB encarrega a un artista de reconegut prestigi la imatge que conformarà la campanya de comunicació i publicitat de les festes de la Mercè perquè considera que no disposa dels mitjans personals i tècnics per a la realització d'aquests treballs.

Aquest any, en què es commemora el 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'encàrrec va ser per a Javier Mariscal, creador de Cobi, la mascota d'aquells jocs. Quan a principi d'estiu es va fer públic el cartell, la CUP va manifestar el seu rebuig a l'obra en considerar que simbolitzava tot allò que no els agradava de Barcelona i per això va demanar explicacions.

Polèmica pel pregó

A més, el president del grup del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, va denunciar que la pregonera de les festes de la Mercè, la filòsofa Marina Garcés, «va posar al mateix nivell les víctimes de l'atemptat i els seus botxins gihadistes». El regidor popular va considerar que era la pregonera que haguessin escollit els regidors de la CUP. En el seu pregó, Garcés va dir que durant aquestes festes de la Mercè, «tots portarem en nosaltres una absència igualment dolorosa: la de les persones que no tornaran mai més a Barcelona ni a les seves festes, no perquè no vulguin, sinó perquè el 17 d'agost van perdre la vida a la Rambla, a la Diagonal i al passeig de Cambrils. I juntament amb ells, també, la d'uns joves de Ripoll que tampoc hi seran i sobre els que sempre tindrem el dubte de si realment volien morir matant, com van fer».