El Govern de la Generalitat va acusar ahir el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, d'«extralimitar-se en les seves funcions» i de vulnerar l'Estatut i la llei orgànica de forces i cossos de seguretat en plantejar que els Mossos d'Esquadra passin a ser coordinats pel Ministeri de l'Interior per impedir el referèndum de l'1 d'octubre.

Fonts de la Generalitat citades per l'agència Efe explicaven que amb l'ordre «el fiscal s'extralimita en les seves funcions», perquè «una cosa és ordenar a una policia judicial» una actuació concreta i una altra és «decidir a qui ha de donar ordres». La iniciativa presa, assenyalen des del Govern, «se salta l'article 164 de l'Estatut», que estableix que «correspon a la Generalitat el comandament suprem» dels Mossos i «la coordinació de l'actuació de les policies locals». Segons les mateixes fonts, el propòsit del fiscal també xoca amb la llei orgànica 2/1986 de forces i cossos de seguretat, ja que «la vigilància d'espais públics i la seguretat correspon als Mossos». A més, «no han fet un decret llei previ preceptiu», de manera que el Govern sospesa impugnar la instrucció davant la Fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Generalitat també estudia presentar un incident competencial davant el Tribunal Constitucional, tot i que abans de prendre una decisió encarregarà un informe jurídic.

La posició dels sindicats

Per la seva banda, el sindicat majoritari dels Mossos d'Esquadra, el SAP-FEPOL, emetia un comunicat criticant «rotundament» el control del cos per part de l'Estat. Unes hores abans, el seu portaveu, Valentí Anadón, ja havia lamentat la instrucció i havia demanat una solució política. En aquesta línia, l'organització sindical es posiciona «clarament en defensa de la institució» dels Mossos i en lamentava la politització. «Després de decisions com les d'avui, [la policia catalana] es veu clarament condicionada per decisions purament polítiques i no per decisions estrictament operatives», es queixen. En aquest sentit, l'organització reclama un cop més a tots els actors polítics que «es deixi d'utilitzar la Policia de la Generalitat com a eina política, ja que aquesta ha demostrat, i ho continuarà fent, que està a l'alçada de les circumstàncies».

Ni en els pitjors temps d'ETA

Un altre sindicat dels Mossos, USPAC, tampoc no considera justificat el control d'aquesta policia per part de l'Estat i recorda que no es va produir amb l'Ertzaintza, per exemple, en els pitjors temps d'ETA. «Nosaltres som una policia integrada, pràcticament amb la totalitat de competències, i no creiem que sigui necessari que es posi ningú per damunt del major Trapero. Ara no toca agafar el comandament. Ningú va agafar les competències de l'Ertzaintza amb el terrorisme», argumentava Josep Miquel Milagros, portaveu d'USPAC.

Finalment, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, lamentava, en un míting a Igualada, «el Govern espanyol, sense cap marc legal, avui ha tornat a entrar per la porta del darrere per acabar culminant el nou cop d'estat». «Volen que no hi arribem [al referèndum de l'1-O] i ens volen provocar», va afegir el dirigent de l'ANC.