Diari de Girona?». La presència del reporter resulta tan inesperada que motiva un deliberació curta -i d'urgència- del jove equip de producció.
- Volem que hi siguis-, comunica, finalment, un dels membres de l'equip, amb un somriure.
- Gràcies.
La nau Kropotkin de la Factoria Cultural (antigament tèxtil) Coma-Cros de Salt va acollir, ahir al vespre, el rodatge d'un espot publicitari a favor del referèndum d'independència de l'1-O i en contra de la «repressió» que, a judici dels promotors, promou l'Estat espanyol contra tot allò que faci olor de «procés». El vídeo està produït pel col·lectiu Fora de Camp, el nucli central del qual el formen «una dotzena» d'estudiants de l'escola d'audiovisuals ERAM -amb seu a la mateixa Coma-Cros- i de la UdG, i que compta amb una trentena de col·laboradors. S'emetrà demà passat, dijous, «en defensa de la democràcia».
Els creadors declinen amb amabilitat avançar-ne el relat: «volem mantenir la incògnita», assenyalen. Sí que expliquen, però, que recorreran a la sàtira per «denunciar» la reacció de la maquinària policial i judicial espanyola contra l'anunciada votació de diumenge que ve, 1 d'octubre. Un actor difressat de guàrdia civil (amb tricorni) ofereix alguna pista de per on aniran els trets. La decisió de gravar l'espot, expliquen des de Fora de Camp, es va prendre en «l'assemblea d'inici de curs [l'associació ho sotmet tot a criteri dels membres]». És a dir, fa quinze dies escassos, d'aquí que l'equip de producció acabés llançant un crida d'última hora que es va propagar com la pólvora per Twitter, Facebook i Whatsapp; i amb èxit, a jutjar per l'elevada assistència de figurants: pels volts de quarts de vuit no hi cabia ni una agulla en l'improvisat camerino.
L'urna hi era
Al costat dels actors voluntaris i voluntariosos que malgrat el ruixat que queia van acudir, puntuals, a la cita, una solitària urna de metacrilat acaparava protagonisme en el set de rodatge.
- N'hi haurà més l'1-O?
- Hi haurà més urnes. Anirem a votar - responia en Jordi, un veí de Girona que va prendre part en la gravació juntament amb la seva parella. Ell duia un pin en forma de cercle de color lila amb un «Sí» en blanc i negre al centre i van ser dels primers en arribar; ni de llarg, però, els últims: tocades les set, persones grans, no tan grans, pares i mares amb fills i una bona colla de nois i noies que encara deuen conservar el Carnet Jove van anar desfilant per l'entrada principal de la nau Kropotkin.
Un basar senegalès
Com a resultat del degoteig constant d'actors per unes hores, el conserge es va fer un bon tip de respondre la pregunta de la tarda: on és el rodatge? «A la primera planta», era la resposta. A la baixa, una associació senegalesa organitzava un celebració en gran amb motiu de la visita «d'un professor» d'aquell país africà «molt important», explicava un dels encarregats de «la seguretat». De fet, un tram del passadís de la planta zero del remodelat complex fabril -que a banda de l'escola ERAM, acull la seu de a Girona de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i l'Ateneu Popular Coma-Cros- es va compartir en un autèntic basar on s'hi podien comprar des d'espècies fins a pantalons texans.
- El gran interrogant és: votarem? - silenci.
Formulava la pregunta, al vestíbul, una dona vestida amb la samarreta llampant del «Sí» que l'Onze de Setembre va inundar Barcelona. Ahir, a Salt, uns quants ho van fer... veure.
