El Tribunal de Comptes va notificar ahir als representants de l'expresident de la Generalitat Artur Mas que ha de dipositar una fiança màxima de 5.251.948 milions d'euros (4.831.599 euros més 420.349 euros d'interessos) per la despesa en l'organització del 9-N. El Tribunal de Comptes considera Mas com a màxim responsable d'aquell procés participatiu i per tant la persona que haurà d'afrontar el total d'aquesta quantitat en cas que la resta dels investigats no provisionin les quantitats que se'ls assignen. Es tracta de 3.044.399 euros per a l'exconsellera d'Educació, Irene Rigau -per l'adquisició d'ordinadors per a la consulta-, 2.127.580 a Francesc Homs per despeses del departament de Presidència relacionades amb la consulta, i 839.439 euros a Joana Ortega per partides del departament de Governació. Les quantitats corresponen al càlcul de partides destinades al referèndu i en alguns casos se solapen, fet que situa el màxim que pot afrontar Mas en 5,2 milions d'euros. Tot i que hi havia set càrrecs del Govern més en aquest procediment, el Tribunal n'ha deixat fora finalment la interventora i el cap de sistemes d'informació del Consorci d'Educació de Barcelona, Carolina Pardo i Jordi Serra. El Tribunal de Comptes dona ara a Mas, Ortega, Rigau i Homs, a més dels altres investigats, 15 dies per fer efectives aquestes provisions. Si no ho fan, el Tribunal dictarà embargaments dels seus bens i comptes per aquestes quantitats.
Aquesta actuació es realitza malgrat que ni el Suprem ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no han condemnat mai cap dels responsables del govern de Mas per malversació de fons públics. El Tribunal actua fruit d'una denúncia de Societat Civil Catalana i de l'Associación de Abogados Catalanes i té encara pendent de revisar les al·legacions que presentaran els investigats, tot i que fonts d'aquesta institució asseguren que les al·legacions no aturen l'obligació de provisionar les fiances.
Repartiment de responsabilitats
El Tribunal de Comptes estableix el sistema de repartiment de «responsabilitats comptables» per partides. Artur Mas figura en totes elles, i per aquest motiu se li demana una fiança màxima de 5,2 milions d'euros. Les partides que considera fraudulentes són les de la despesa del registre de la pàgina web institucional del 9-N (74,05 euros); fabricació de material per a la votació i el seu transport (50.317 euros); adquisició d'ordinadors portàtils per a les meses de votació (2.800735,13 euros); campanya de publicitat institucional (806.403,52 euros); ampliació de l'assegurança per als voluntaris (1.409,26 euros); elaboració del suport informàtic per al 9-N (698.685,15 euros); enviament d'informació (307.962,71 euros); centre de premsa del 9-N (144.244 euros) i campanya i informativa (21.767,9 euros).
La resta d'investigats apareixen en un o diversos apartats. Ortega figura com a responsable del registre de la web institucional (juntament amb Mas i el subdirector general d'administració, serveis i projecció exterior, Lluís Bertran) i també de les partides de fabricació de material, l'ampliació de l'assegurança dels voluntaris, el suport informàtic (amb Bertran, Homs i Mas) i la producció de campanya informativa del 9-N (juntament amb Mas i la directora de Serveis del departament de Governació, Josefina Valls).
Irene Rigau apareix com a responsable de l'adquisició d'ordinadors per al 9-N (2.800.735 euros) juntament amb Mas. Homs (2.127.580 euros), per la seva banda, apareix com a responsable de la campanya de publicitat (amb Ignasi Genovés, Jordi Vilajoana i Mas); en l'elaboració del suport informàtic (amb Betran, Ortega i Mas); en l'enviament de la informació del 9-N (amb el director de l'EADOP, Jaume Domingo i Mas); i del centre de premsa (amb Mas). A partir d'ara, el cas passa a la Sala de Justícia del mateix Tribunal de Comptes, que resoldrà en les pròximes setmanes.
Mas va considerar que la decisió del Tribunal de Comptes és «una aberració absoluta i total». L'expresident català va assegurar que aquesta instrucció arriba per la «desviació de poder i l'abús de l'estat de dret» i que és «una salvatjada que serveix per intimidar un munt de gent llançant un avís» de cara a l'1-O. Davant la petició de la fiança i l'amenaça de l'embargament dels béns personals, Mas va demanar que «molta gent faci pinya». «Hi va haver uns pocs que vam donar la cara el 9-N, sense allò difícilment viuríem aquest moment a Catalunya, i cal fer pinya. És evident que el que ens demanen no ho tenim i l'intent es portar-nos a la ruïna personal i familiar. Però estic segur que la gent farà pinya», va afegir.
