Una cèl·lula gihadista desarticulada l'any 2015 que desitjava atemptar a llocs emblemàtics de Barcelona, com el Parlament, es va plantejar cometre un segrest per comprar explosius o bé fabricar-los de forma casolana «amb productes químics d'adquisició legal», tal com van intentar els terrorista del 17-A. Els deu presumptes integrants d'aquesta cèl·lula, desarticulada al març del 2015 pels Mossos d'Esquadra en l'anomenada operació Caronte, seran jutjats a partir de gener a l'Audiència Nacional i s'enfrontaran a una petició de la Fiscalia d'entre 7 i 19 anys de presó per delictes d'integració i col·laboració amb el Daesh.

Les similituds d'aquesta cèl·lula amb la que a l'agost va perpetrar els atemptats a la Barcelona i Cambrils són molt nombroses. Entre elles, els seus plans de fabricar explosius amb productes químics de venda legal, com els que va adquirir la cèl·lula de Ripoll, que va acumular a Alcanar centenars de litres d'acetona i aigua oxigenada destinats a la composició de l'explosiu conegut com a «la mare de Satan». També, s'hi assimila la joventut i el lliurament a la causa gihadista dels seus integrants, i la seva submissió a un líder madur, segons ha explicat Dolores Delgado, coordinadora d'assumptes de terrorisme en la Fiscalia de l'Audiència Nacional.

Desarticulada

Segons l'escrit d'acusació el líder de la cèl·lula era Antonio Sáez Martínez, un espanyol convertit a l'islam conegut com a Alí el perruquer i que va ser qui va proposar «perpetrar un atemptat en territori espanyol assenyalant que tindria un contacte que podria aconseguir-li explosius». En aquesta reunió, celebrada a la perruqueria en la qual Alí treballava a Barberà del Vallès, també «va proposar el segrest d'una directora d'una sucursal bancària com a forma de finançar la compra d'explosius i armes o si no fabricar explosius casolans amb productes químics d'adquisició legal».

Alí comptava amb dos màxims col·laboradors, els marroquins Lahcen Zamzami i Rida Hazem, que exercien de líders espirituals de la cèl·lula i que «van infondre un cos doctrinal al grup orientat a la pràctica de la gihad violenta i obligatòria com a sinònim de l''islam correcte'». De fet, en aquelles trobades, membres de la cèl·lula «raonaven sobre la mort per la causa d'Al·là», assegurant que no causava sofriment. «Amb prou feines l'equivalent a un pessic o a una picada d'abella», sostenien.

La cèl·lula es va crear a principi de 2014 i es va denominar «Fraternitat islàmica. Grup per a la predicació del gihad» i la majoria dels seus integrants residien a Terrassa. Celebraven les seves reunions a domicilis, mesquites de Sabadell i Barberà del Vallès així com en locals comercials oberts al públic. «S'hi debatia sobre la possibilitat de realitzar la gihad, fos marxant a Síria o cometent un atemptat a Espanya».

Abdellatif Chahmout, que es troba fugit, «va ser el primer dels membres de la cèl·lula que, seguint els postulats de Zamzami i Hazem i comptant amb la seva ajuda logística, es va desplaçar a zona de conflicte, concretament a l'Iraq» el 2014. Tres integrants més de la cèl·lula, Taofiq Mouhouch, Kayke Luan Ribeiro i Mohammad El Gharbi, van ser detinguts a Bulgària quan pretenien passar a Turquia amb destinació a Síria i arran del seu arrest, el convers David Franco Portolés, Ibrahim, es va mostrar disposat tant a anar-se'n a Síria amb la seva dona i els seus dos fills menors com «cometre un acte terrorista» a Espanya. També va emergir el tercer convers d'aquest grup, Jacob Orellana, disposat a viatjar a Síria i va suggerir atacar els «peixos grossos», en al·lusió a l'assassinat de polítics o a l'atac d'institucions com el Parlament.

Amb la finalitat d'atemptar, «la cèl·lula va realitzar estudis fotogràfics dels següents objectius»: el Parlament de Catalunya, la Comissaria de Mossos d'Esquadra a la plaça d'Espanya de Barcelona, l'Hotel Arts, ubicat a la zona del Port Olímpic, i una sinagoga, entre d'altres.