Les marxes convocades es fan als carrers de Girona a primera hora del matí, augmentant les seves files en el seu recorregut, reagrupant-se amb altres ramificacions que els arriben a carretera Barcelona i Jaume I. Ja a aquesta hora, les veus que la vaga serà total, i que ja s'han tallat diverses de les rutes principals, corren per les files dels manifestants.

Entre els participants, agrupacions de tota mena, colles d'adolescents, famílies amb els seus fills, ciutadans del carrer que se sumen a la llarga cua que agrupa centenars de persones. Les proclames que s'esmenten, en el silenci de comerços tancats i absència de trànsit d'un dia d'aturada, prenen el control dels carrers: «Aquestes són les nostres armes», diuen aixecant les mans, «els carrers seran sempre nostres» o «fora les forces d'ocupació».

Es tracta de les mobilitzacions organitzades per la Taula per la Democràcia, organisme creat per entitats i associacions com UGT, CCOO, les patronals Pimec, Cecot, l'ANC i Òmnium, les quals van animar, ahir dimarts 3 d'octubre, a aturar l'activitat laboral i comercial i a formar part de les diferents mostres de rebuig envers la violència exercida per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional el dia del referèndum. S'hi van sumar tota mena de persones, de la mateixa ciutat o de poblacions veïnes. Motivats per la vaga, la nit anterior ja s´havia pogut escoltar una dels més perllongades i contundents cassolades com a anunci de la força que tindria l'aturada a la ciutat.

Als carrers, les forces de seguretat remeten a la Policia Local i els Mossos d'Esquadra, amb una absència parcial de la Guàrdia Civil. Parcial, ja que cada comptats minuts els manifestants es paren a observar helicòpters verds que travessen el cel i als que dediquen el més fort dels seus càntics: «Les nostres pilotes no són de goma». Entre la multitud, dos joves van fent pintades en aerosol a cartells i comerços de Jaume I, acció que aviat és aturada per membres de la marxa que apel·len al bon sentit.

En arribar a la Generalitat, la congregació ja aplega milers de persones (30.000 segons les dades oficials). Samarretes amb multitud d'idiomes en què es pot dir Sí, senyeres a l´esquena com a capes; hi ha tantes senyeres que fins als gossos les porten. Moltes s'han improvisat, atesa la rapidesa amb què alguns s'han sumat a la manifestació, amb canyes de pescar o tot tipus d'artefactes.

«Veníem de Sarrià i hem agafat una canya llarga de bambú com a pal per sortir del pas», comenta un dels abanderats, la senyera del qual oneja al cel. D'altres, més interessats a fer-se una selfie amb la multitud de darrere, o amb la pell de gallina en escoltar els càntics; compromesos o tebis (minoritaris), fent-se el ressò des dels balcons entregats al «Visca Catalu­nya lliure», mirant l'espectacle cívic des dels voltants.

És quan comencen els aplaudiments. Del carrer Joan Maragall arriba una marxa encapçalada pels bombers, que conclou entre la gentada de la Generalitat, herois ciutadans de l'última jornada, acompanyats del càntic «Els bombers seran sempre nostres».

Un dels participants al·ludeix al fet que s'hauria de treure la bandera espanyola del davant de l'edifici: «Cal treure-les totes d'on estiguin, ja mateix». Grups de joves reparteixen entrepans i ampolles d'aigua gratuïtes. «Per voluntat pròpia com ajuda als vaguistes», diu un d'ells, refusant les fotos. L'èxit és escàs, ja que molta de la gent, vinguda dels pobles propers a Girona, s'ha preparat per passar el dia. L´acció mantindrà ocupada la ciutat fins a les tardanes hores de la nit.

«Peix podrit»

Des de l'inici de la jornada, fins i tot en la mateixa marxa fins a la Generalitat, els mòbils han estat rebent desenes de whatsapps amb tot tipus de «peix podrit» (informació falsa, en el gremi periodístic). Que milers de tractors han tallat la frontera, que als supermercats de la ciutat s'obliga els treballadors a assistir-hi forçats, que la Guàrdia Civil està a punt d'aturar la marxa. Se suma al murmuri que corre entre les files i que es reprodueix de forma virtual com un rosari de post a les xarxes socials: la idea que hi ha provocadors que volen acabar amb la concentració, i que estan per tot arreu.

«Per sort el meu fill no ha vingut», diu un dels manifestants en relació amb un altre rumor, el qual ja hi ha xocs amb els Mossos d'Esquadra, gent que els vol provocar, «gent seva». Hi ha tants rumors i tants whatsapps que per moments sembla no haver-hi una sola informació vertadera.

«És la guerra de guerrilles», diu entre rialles un conegut periodista d'un mitjà de Barcelona per la quantitat d'informació falsa que circula, «diuen que va ser la Guàrdia Civil que va anar a buscar els tractors a la frontera, i no van trobar res».

Corren entre la gentada com la pólvora les últimes declaracions del PP. El seu portaveu, Rafael Hernando, diu que la vaga general de Catalunya és de «caire nazi». Uns ho atribueixen a més «peix podrit», pensen que no pot ser veritat tan desencert amb el poble català.

Serà un llarg dia de protesta, de ciutadans que faran una ocupació singular de la ciutat. De tot tipus de declaracions als mitjans. La tensió es manté i es pot palpar en l'aire. La mateixa tensió que va començar dies enrere amb la repressió del referèndum, la incertesa de saber què passarà en els propers dies i la necessitat de ser protagonistes del propi destí.

La protesta pren Girona

Arribades les quatre de la tarda, des dels carrers principals, una veritable marea humana comença a personificar-se des de diferents barris de la ciutat de Girona fins a plaça Catalunya. Pel carrer Jaume I arriba una marxa de tractors que aixeca l'entusiasme i renova els càntics del migdia.

Molts dels manifestants pugen als seus xassís i pales. Per moments sembla una festa, ple de banderes i d'una valentia renovada, una altra vegada la marxa recorda la protesta amb càntics i cartells de denúncia. És tal la varietat de manifestants presents, l'amplitud d'edats i classes socials, fins i tot hi ha estrangers, amb cartells en els seus propis idiomes, que sembla que estigui present allà tot Girona.

Hi ha tanta gent que tot el ­carrer Mendoza, carrer Nou, carrer Santa Clara, el Pont de Pedra i plaça de l'Hospital es troben tan plens que sembla no cabre-hi ni una agulla. Les marxes organitzades del migdia donen pas a la total espontaneïtat dels manifestants presents. Si, segons dades oficials, al migdia s´arribava a les 30.000 persones, la xifra creixia a la convocatòria de la tarda.

Enfilat en un tractor davant de la redacció d'aquest diari, el tractorista li recorda al periodista successos de la seva infància, quan el franquisme es va endur el seu avi per trobar-li una garrafa on, en comptes d' «aceite», deia «oli», i no tornar a aparèixer mai més en vida.

Són moltes les històries similars que, després de l'1 d'octubre, en no haver tancat mai la ferida, tornen de la memòria de la gent gran. El tractorista assegura que ja no és pel «sí» a la independència que la gent s'ha reunit a protestar: «És per la dignitat».

«Jo estic pel no», assegura un dels manifestants al periodista. «Però no suporto que facin això amb els meus».