Desenes de milers de persones van omplir ahir carrers i places de les principals ciutats de Catalunya en una jornada de mobilització contra les violentes càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum de diumenge. Girona va viure a la tarda una manifestació massiva a la qual van assistir unes 60.000 persones, segons fonts de la Policia Municipal, la qual cosa la convertiria en la més multitudinària de la història a la ciutat. L'aturada general convocada per l´anomenada Taula per la Democràcia (integrada per entitats, sindicats i organitzacions patronals) i avalada per la Generalitat es va traduir també en el tall de nombroses carreteres i en un tancament desigual de negocis i empreses. Mentre bona part del comerç i els serveis es van afegir a l´aturada, especialment al centre de les ciutats, a la indústria la incidència va ser molt menor (els sindicats CCOO i UGT i diverses patronals com Foment del Treball no s´hi havien afegit o no li veien base legal).

La jornada d'aturada general va començar amb el tall de carreteres, que en el cas de les comarques gironines va afectar sobretot l´N-II i l´AP-7, en les quals el trànsit va quedar interromput en diferents punts. També es van veure afectades vies com l´Eix Transversal, i va haver-hi interrupcions del trànsit en localitats com Llagostera, Corçà, Ripoll, Vidreres, Celrà, Medi­nyà, Banyoles... En aquests talls hi van tenir un paper destacat els aproximadament 5.000 tractors que es van mobilitzar a tot Catalunya, segons fonts d'Unió de Pagesos.

A més de la xarxa viària, l'aturada també va afectar el transport públic, amb serveis mínims en trens i autobusos, i també l´aeroport Girona-Costa Brava, perquè un grup de tractors també hi va impedir l´accés, la qual cosa va obligar grups de turistes a anar-hi a peu amb les seves maletes. Els Mossos d'Esquadra no van actuar per impedir aquestes accions; en alguns casos van instal·lar controls previs per informar els conductors dels talls de les carreteres, que van provocar retencions de trànsit molt importants.

També a primera hora del matí va començar l'acció dels piquets, que es va concentrar de manera especial en el sector del comerç. L'Hipercor de Girona i l'Espai Gironès de Salt van haver d'abaixar la persiana tot i que tenien la intenció d'obrir, i supermercats com els Mercadona de Girona, Olot i Salt també van tancar després de rebre la visita de piquets.

Precisament mentre era a Salt informant sobre l'evolució de la jornada de vaga, el periodista de Diari de Girona Jesús Badenes va rebre una agressió al cap que el va deixar inconscient i va provocar que fos ingressat a l´hospital Santa Caterina. Les proves van confirmar que no pateix cap lesió greu, però tot i això ha passat la nit en observació al centre hospitalari.

On no va caldre l'actuació de piquets perquè el seguiment de l'aturada va ser massiu va ser en tots els establiments dependents de la Generalitat i les administracions locals (centres educatius, culturals i mèdics, dependències administratives, etc.). La resta de la comunitat educativa també es va afegir de manera decidida a la protesta contra l´actuació policial.

Pel que fa al comerç i els serveis, van ser nombrosos els establiments que van decidir no treballar ahir, encara que la incidència de l'aturada, en el cas de Girona, va ser més elevada al centre de la ciutat que en els barris, on no era estrany trobar oberts els mateixos locals que els diumenges: bars i establiments d'alimentació.

Protestes massives

A mesura que va anar avançant el matí van començar les concentracions ciutadanes per protestar contra les càrregues de la Policia i de la Guàrdia Civil. Simbòlicament, moltes d´aquestes concentracions van començar en alguns dels col·legis que diumenge van ser víctimes de la violència policial.

En el cas de Girona, per exemple, moltes persones van col·locar al Col·legi Verd o a la biblioteca Ernest Lluch clavells, fotografies i escrits per rememorar aquells fets, com també va passar a l´escola d´Esponellà i en diversos punts significatius de Barcelona. També van ser habituals les concentracions de protesta davant de casernes de la Guàrdia Civil o comissaries de la Policia Nacional. A Figueres, per exemple, la manifestació va passar per davant de la caserna de la Guàrdia Civil, amb crits contra les «forces d´ocupació».

A la ciutat de Girona, la protesta matinal va acabar davant de la Delegació del Govern de la Generalitat, on milers de persones van cridar consignes com «independència» o «els carrers seran sempre nostres», una de les més pronunciades durant tota la jornada.

Les mobilitzacions van continuar a la tarda, llavors concentrades a la ciutat de Girona, on a les sis de la tarda estava convocada una manifestació que havia de començar a la plaça del Vi i havia d'arribar al passeig de la Copa. Però molta estona abans ja estaven col·lapsats els accessos a la plaça del Vi: la plaça de Catalunya i carrers adjacents eren plens de persones que cridaven consignes i rebien amb una enorme ovació alguns dels tractors que al matí havien participat en les accions de protesta.

La Policia Municipal va xifrar en uns 60.000 els assistents a aquesta manifestació, molts dels quals procedents d´altres municipis de la província: hi havia persones, per exemple, que havien vingut a peu des de Banyoles per l´autovia, que havia quedat tallada al trànsit, o bé des de Vilablareix i altres pobles de l´entorn. Hi havia tanta gent, a la protesta, que quan la capçalera ja era a la Copa a la plaça de Catalunya encara hi havia qui no havia avançat gens.

Protestes similars es van viure en altres ciutats catalanes. La més multitudinària va ser a Barcelona, on la Guàrdia Urbana va comptabilitzar uns 700.000 manifestants.

Al vespre, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va xifrar en més d´un milió els treballadors que havien secundat l´aturada. «Vull donar les gràcies a tota la ciutadania de Catalunya, som una societat madura i conscient. S´ha remarcat el caràcter cívic i pacífic de les concentracions i també l´entesa patronal i sindical com mai», va dir Bassa.

«El nombre de treballadors i empreses que han tancat avui una estona, matí o tarda, o tot el dia és molt més gran que en qualsevol altra vaga, fins i tot la més gran feta fins ara que va ser la de l´any 1988 contra el govern de Felipe González i que es va xifrar en menys d´un milió de treballadors», va recordar la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, que va destacar que a la petita i mitjana empresa el tancament havia estat total en un 54% dels casos i puntual en un altre 31%. Pel que fa als funcionaris, Bassa va calcular que el seguiment de l´aturada havia estat d´entre el 80% i el 95%, tant en el món local com a la Generalitat.

L'epíleg a la jornada el va posar el rei Felip VI, que a les 9 de la nit va pronunciar un inhabitual discurs en el qual es va pronunciar amb molta duresa contra el Govern de la Generalitat, al qual va acusar d'haver fracturat la societat catalana i d'haver «trencat els principis democràtics de tot Estat de dret». El Rei va advertir que, davant de la situació «d'extrema gravetat» que segons ell es viu a Catalunya, els «legítims poders de l'Estat» han d'assegurar «l'ordre constitucional», la vigència de l'Estat de dret i l'autogovern de Catalunya, «basat en la Constitució i en el seu Estatut d'autonomia».