La «revolta dels somriures», que les porres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat van convertir en llàgrimes l'1-O, ha desembocat en una «mudança» col·lectiva de la gran banca, de grans corporacions i d'empreses familiars amb considerable pes específic a Catalunya que ha corglaçat els cercles econòmics. A més, el possible «canvi de pantalla», en l'argot processista, cap a una declaració d'independència -dimarts el president Carles Puigdemont compareix al Parlament un cop ja han estat proclamats els resultats del referèndum-, ha motivat advertències del Fons Monetari Internacional, en la línia que la «perllongada incertesa» pot fer decaure la confiança dels mercats en Espanya, i sumia de nou l'Ibex-35, el principal indicador borsari espanyol, en números vermells (tancava amb pèrdues del 0,29%).

«Fins ara creia que la indepèndencia no es faria, però començo a pensar que m'he equivocat i, si això és així, haurem d'actuar com molts altres», declarava ahir Josep Lluís Bonet, president de Freixenet, amb seu a Sant Sadurní d'Anoia (Penedès), i de la Cambra de Comerç d'Espanya, a Ràdio Nacional d'Espanya.

CaixaBank segueix el Sabadell

Paraules de Bonet, empresari influent i molt crític amb el «procés» des del minut zero, que arribaven l'endemà que el consell d'administració de Banc Sabadell aprovés traslladar la seu social a Alacant, el mateix dia que el sanedrí de CaixaBank, amb l'ajuda del nou decret del Govern central que simplifica molt els tràmits, decidia establir la primera residència a València -s'havia especulat molt amb Palma de Mallorca- i que Gas Natural fixava la seu fiscal a Madrid. Això passava el mateix dia que la tèxtil Dogi International canviava el Masnou per la capital d'Espanya i que la Banca Mediolanum, filial de matriu italiana, treia la seu de Barcelona i la duia a València. Advertiment, el del president de la Cambra espanyola, que s'escoltava el mateix dia que canviaven de casa més empreses: Service Point Solutions, de Barcelona, que es disparava un 17% a la borsa en fer pública la decisió de dur la seu a Madrid; Ballenoil, de Castelldefels, que se'n va a Alcobendas; Eurona, operadora de telecomunicacions barcelonina, que marxa a la capital, i Proclinic, distribuïdor odontològic que fixa el domicili a Saragossa, entre d'altres.

Bonet es queixava que «la gent comença a tenir por» i que «això és un mal assumpte» el mateix dia que la firma de telecomunicacions Cellnex, amb seu a la Zona Franca, admetia que analitza «de fa setmanes» la situació a Catalunya, i que la multinacional química i farmacèutica alemanya Bayer, amb l'adreça fiscal a Sant Joan Despí, reclamava un «marc estable» per continuar a Catalunya, informava l'agència ACN. En termes similars s'expressaven els responsables de Codorniu, i ho feien el mateix dia que el fabricant d'automòbils SEAT havia de sortir al pas del «rumor» que situava la seva seu social fora de Barcelona. «La companyia segueix de prop» l'esdevenidor polític, però «és molt d'hora per fer valoracions», declarava un portaveu de la multinacional espanyola propietat del grup alemany Volkswagen a l'agència Efe. Abertis, el gegant de les infraestructures, de la seva banda, s'ho pensa.

«Inevitables turbulències»

Tot això passava el mateix dia (un altre 6 d'octubre, data que el president Lluís Companys va triar per proclamar l'Estat Català, el 1934) que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, culpava de la fuga d'empreses el Govern de la Generalitat. «El marc de seguretat jurídica està garantit a Catalunya, més enllà de les inevitables turbulències», es defensava el conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, que feia una crida a la «serenor» i que estirava les orelles als socis de la CUP -l'enemic públic número u del gran capital- amb l'avís que entrar en un «espiral de boicots» no beneficiaria ningú (ahir, també, l'Ajuntament de Celrà, d'alcalde cupaire, retirava 2,7 milions d'euros propietat de l'Ajuntament dels comptes del Banc Sabadell com a represàlia per la decisió del banc de fixar la seu social a Alacant).

Grup Miquel: de moment, quiets

La concatenació de fets econòmics rellevants passava el mateix dia que Grup Miquel, l'empresa més gran de Girona, de propietari xinès (Bright Food) i amb seu a Vilamalla, comunicava la intenció de quedar-se; això sí, «dia a dia» els directius de la firma fan una anàlisi de la situació política.

En el si del Consell d'Administració, informa l'ACN, estan «establint possibles accions» davant d'eventuals canvis, però fins ahir no hi havia res decidit. Grup Miquel va tancar el 2016 amb 1.053 milions facturats. Dona feina a 2.300 treballadors i té sis seus regionals a l'Estat.