TV3 ja no dissimula. Abans emetia alguna notícia esbiaixada i deies, mira, quines coses que té, estar sotmès a vassallatge. I feies un somriure i continuaves dinant. Ara ja no, ara els Telenotícies s´han convertit en Telepropagandes, els periodistes han sigut substituïts per afectes al règim, i en Puigdemont rep el director de TV3 amb la bragueta oberta per a facilitar-li la feina.

Vaig dinar ahir a cals meus pares, on des que Maria Teresa Campos no surt a Tele 5 tenen sempre sintonitzada TV3. El TN no va estar dedicat a informar, sinó a intentar rebatre informacions desfavorables al procés. Tasca utòpica, però així són ara els informatius. La «notícia» estrella era un publireportatge sobre la independència d´Eslovènia, a veure si als catalans els entra al cap que una DUI és bona per a l´economia, la salut i el sexe. Explicava que Eslovènia va fer unes eleccions considerades il·legals per Iugoslàvia, i que després va declarar la independència unilateral i sempre més han sigut feliços. Fins i tot recordava que en Juncker va augurar que el país quedaria fora d´Europa, i al cap de poc en formava part. Sibil·lina forma de dir-nos que el mateix passarà amb Catalunya. Però mentre el locutor comparava el miracle eslovè amb el que de ben segur viurà Catalunya, es veien imatges de guerrillers al carrer, cotxes incendiats, helicòpters, ciutats buides, gent atemorida... Perquè a Eslovènia hi va haver guerra. Poca, però suficient per deixar morts. Ho contemplava amb els ulls esbatanats pel fet que una TV pública s´hagi degradat fins a posar d´exemple un conflicte amb morts, quan vaig mirar al costat: el meu fill, 21 anys, també ho mirava absort. I em vaig preguntar: està pensant, com jo, que TV3 és indecent, o està pensant que els eslovens van ser herois? O pitjor: està pensant que ell també voldria ser un heroi? I vaig tenir por.

Els joves. Aquest és el perill. Igual que els ho van dir amb les urnes, els diran avui que vagin a defensar el parlament, demà el govern, un altre dia el país. I en Puigdemont canviarà de cotxe, amagat a sota d´un pont, i anirà allà on no hi hagi perill.

Així s´escriu la història, així s´ha escrit sempre, i serà responsabilitat d´uns quants polítics i uns quants periodistes si hi ha una sola víctima. Només una. Del bàndol que sigui.