El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha optat per la via eslovena a la independència, com ja havia anunciat l´eurodiputat Ramon Tremosa. Ho ha dit l´endemà que grups feixistes atonyinessin valencians el dia de la seva festa nacional davant la passivitat policial. I deu dies després, també, de la brutalitat policial contra els catalans que volíem votar l´1-O. Després d´aquesta proclamació en vindrà una altra. Aquesta altra tindrà lloc d´aquí a un temps. No sabem exactament quan. Si hagués posat data dirien que fa xantatge.
La via eslovena és molt important perquè proclama la independència i la prorroga. Però està signada i això és l´important. La pròrroga hauria de servir per iniciar converses amb el gobierno espanyol. No sé si això serà possible, sobretot després que Pablo Casado comparés Puigdemont amb Companys i havent escoltat el senyor Albiol, que ja es veu fent de president gràcies a l´aplicació de la llei dels espanyols, és a dir, prohibint els altres, els que no pensen com ells. La pròrroga permetrà que el món vegi de què estem parlant. No crec que a Europa siguin conscients del que el nacionalisme espanyol ens imposa. No només a nosaltres, sinó a qualsevol dissidència. Però la dissidència històricament rellevant i reincident la constituïm els que hem nascut als Països Catalans.
L´objectiu és que la independència sigui una realitat. I per tirar-la endavant calen aliats. Diuen moltes veus que els aliats estan començant a aparèixer. Aquest temps en standby és el que necessitem per convertir la independència en un fet incontestable. Jo he obert una ampolla de cava. I me l´he beguda en la copa del meu pare, que sabia perfectament de què parlava.
