L'Estat pot cessar Puigdemont?

Professors de la UdG valoren el discurs del president de la Generalitat i l'article 155, fins ara mai aplicat, que ha engegat Rajoy

13.10.2017 | 07:05
L'Estat pot cessar Puigdemont?

Se li pot dir partida d'escacs o de pòquer. El discurs de dimarts del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, deixava en mans del Govern espanyol la decisió sobre com fer el següent pas. I ahir, Mariano Rajoy va tornar-li la pilota iniciant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

A partir d'aquí, sorgeixen els dubtes i, en bona part, de l'aplicació del 155 dependrà la contestació de Puigdemont. A l'espera de la resposta, Diari de Girona ha preguntat a juristes experts en dret constitucional sobre la intervenció del president de la Generalitat i si consideren que tenia efectes jurídics o no. A més, valoren quines són les mesures que es podrien aplicar amb el 155. Es podria cessar el president de la Generalitat? L'Estat podria convocar eleccions autonòmiques? Què passa si desobeeixen?

Els doctors i professors de Dret Constitucional de la Universitat de Girona (UdG), Marco Aparicio, Pere Simon i Josep Maria Lafuente, exposen els seus punts de vista.

El 155, un article mai aplicat

Tots tres juristes coincideixen en la incertesa davant el 155: mai s'ha aplicat, no hi ha jurisprudència i, a més, el mateix article no diu quines són les mesures que es poden aplicar i, per tant, queda a «discreció» del Govern espanyol. Amb tot, «l'important és saber a què se'l requereix», afirma Simon.

Què diu el requeriment?

El requeriment (enviat ja ahir) és el pas previ a aplicar les mesures que considerin oportunes (i que s'han de concretar i el Senat aprovar per majoria absoluta, cosa que el PP ja té). En concret, al requeriment, per un costat, demana a Puigdemont que aclareixi si s'ha declarat o no la independència (al marge que estigui en vigor o no). Per l'altre, i en cas afirmatiu o que Puigdemont no contesti, insten a «revocar o ordenar la revocació de dita declaració d'independència a fi de restaurar l'ordre constitucional i estatutari, ordenant el cessament de qualsevol actuació dirigida a la promoció, avenç o culminació del denominat procés constituent, tendent a la declaració i configuració de Catalunya com a Estat independent de la resta d'Espanya, amb compliment íntegre de les resolucions dictades pel Constitucional».

En cas contrari, el Govern central «proposarà al Senat l'adopció de les mesures necessàries» perquè Catalunya compleixi amb les seves obligacions constitucionals.

S'ha declarat la independència?

No. Almenys jurídicament i independentment de la seva legalitat. La Generalitat «no ha fet servir el propi marc del referèndum, no s'han complert en cap cas les previsions de la llei del referèndum», considera Simon. Textualment el president va dir que «assumeix el mandat» i tot seguit «passa a suspendre-ho». «Entenc que formalment no s'ha produït cap declaració», afegeix recordant que va ser una compareixença i el Parlament no va declarar «absolutament res». És a dir, es van «expressar posicions» i «no es va votar ni adoptar cap acord», encara que després signessin un document. Per tant, «em costa veure qualsevol efecte jurídic de què va passar».

Aparicio coincideix amb Simon. El discurs de Puigdemont «no va derivar en cap acte parlamentari» i «no es va atenir a la pròpia legislació del referèndum». Així, caldria considerar que dimarts no hi va haver «cap acte d'incompliment i, en conseqüència l'inici del 155 no tindria justificació en aquests moments».

Per Lafuente, la clau estarà en la resposta de Puigdemont, tot i que preveu que sigui «ambigua» per tornar a passar la pilota a Rajoy, el qual haurà de decidir si aplica el 155 o no. A més, si la Generalitat considera que no hi ha cap base per aplicar l'article 155, es pot interposar un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC).

Es pot suspendre l'autonomia?

No. Recordant que no s'ha aplicat mai el 155 i que no hi ha cap text que desenvolupi aquest article de la Constitució per saber quines mesures es poden prendre, hi ha cert consens sobre què no pot fer.

«A diferència d'altres ordenaments jurídics, el cas espanyol agafa com a referència la llei fonamental alemanya, en la qual no es produeix estrictament una substitució o dissolució dels òrgans propis d'autogovern», relata Aparicio. També Simon ho veu així: «la suspensió de l'autonomia de forma general o genèrica no és una interpretació correcta del 155». Igualment, coincideix Lafuente: «El Govern podria prendre qualsevol mesura però no la suspensió de la comunitat autònoma, que és un òrgan constitucional». Per tant, diu, «no es pot dissoldre un òrgan constitucional».

Què es podria suspendre?

Com que la mesura del 155 és excepcional, «només es podrien suspendre o executar una sèrie de mesures en els àmbits que sigui estrictament necessari» per preservar l'estat constitucional, constata Simon. L'apartat 2 de l'article 155 permet al govern «donar instruccions a l'autoritat de la comunitat». «Les ordres directes es rebrien del govern de l'Estat» en aspectes concrets que el Senat haurà aprovat. És a dir, l'Estat «es posa per sobre, a nivell jeràrquic i pren les decisions que determinats òrgans –que són els que haurien posat en perill l'ordre constitucional– hauran de complir», diu Aparicio.

I a Puigdemont, se'l pot cessar?

No s'ha fet mai però els juristes apunten que no. El 155 treu capacitat de decisió en certs temes i «s'ha de justificar tot». «Només allò adreçat a què s'ha vulnerat i, per tant, que es necessita intervenir per restablir l'ordre constitucional amenaçat o il·legalitat. Qualsevol altra cosa quedaria fora de la cobertura i, en termes legals, se'n podria qüestionar la constitucionalitat», sentencia Aparicio.

L'Estat podria convocar eleccions?

Es podria ordenar al president de la Generalitat prendre segons quines decisions? Lafuente considera que tampoc. «Seria impossible perquè seria una obligació de fer». De nou, el que es podria és treure-li competències al president de la Generalitat, com per exemple, la potestat que ara té per «convocar unes eleccions autonòmiques, que seria ara un tema clau», prossegueix Lafuente.

Què passa si després desobeeixen?

Llavors sí, considera Aparicio, «hi hauria delictes de desobediència», amb les possibles «inhabilitacions que es posarien en marxa per fer efectives les instruccions».

Després del Senat, es pot recular?

Simon recorda que, fins i tot en el cas que el Senat aprovés les mesures proposades pel Govern central en el marc del 155, Rajoy podria després decidir no actuar. «La decisió final queda en mans del president espanyol. Per tant, té bastant marge de discrecionalitat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Catalunya


Ahir al matí no es podia accedir a la pàgina web del TC.
Anonymous reivindica un atac al web del Tribunal Constitucional

Anonymous reivindica un atac al web del Tribunal Constitucional

El grup activista hauria realitzat aquest ciberatac en resposta a la situació de Catalunya i a...

El Senat aprovarà les mesures en un ple divendres vinent

El Senat aprovarà les mesures en un ple divendres vinent

?Puigdemont podrà comparèixer per exposar les al·legacions, si ho volgués, entre dimarts i dijous

Rajoy cessarà Puigdemont i el Govern

Rajoy cessarà Puigdemont i el Govern

?El president espanyol aplica el 155 i demana al Senat assumir les competències per dissoldre el...

Forcadell denuncia que Rajoy ha creuat tots els límits i l´acusa d´«irresponsable»

Forcadell denuncia que Rajoy ha creuat tots els límits i l´acusa d´«irresponsable»

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va dir ahir que el president del Govern espanyol,...


Puigdemont crida el Parlament a decidir sobre l´«intent de liquidar l´autogovern»

Puigdemont crida el Parlament a decidir sobre l´«intent de liquidar l´autogovern»

?El president anuncia en una declaració institucional que demanarà la celebració d'un ple per...

Milers de manifestants reclamen l´alliberament de Cuixart i Sánchez

Milers de manifestants reclamen l´alliberament de Cuixart i Sánchez

?Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van omplir ahir a la tarda els carrers de...

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema