Els grups de l’oposició també van mostrar al Congrés la seva postura sobre el conflicte amb Catalunya. Així, la portaveu del PSOE, Margarita Robles, va convidar tots els partits i també el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a acudir a la cambra baixa per explicar el seu projecte a la comissió parlamentària que ha de servir de base per una futura reforma de la Constitució. «És el moment de la política i la política es fa al Parlament», va assegurar Robles, que va valorar el pacte assolit entre el president del Govern, Mariano Rajoy, i el líder socialista, Pedro Sánchez, d'obrir d’aquí a sis mesos la reforma constitucional una vegada que es tanqui la comissió d'estudi per renovar el sistema territorial.

La portaveu socialista va animar a que tots els partits sense excepció participin en aquests treballs: «Que vingui tothom qui vulgui venir, el senyor Puigdemont, els representants del Parlament català, a explicar aquí el seu projecte, perquè és aquí on cal fer-ho». «No necessitem més mediadors que nosaltres, que som els representants de la sobirania popular», va afegir Robles, que va advertir al president de la Generalitat que el PSOE «no acceptarà mai un trencament de la legalitat».

Per part seva, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va advertir que la «immensa majoria dels espanyols» es poden acabar enfadant si no s'aplica la Constitució contra els «colpistes» a Catalunya, als quals no es pot premiar amb nous privilegis. «No anem al més fàcil, que és donar als independentistes el que demanen, perquè el que estan demanant és la independència», va alertar.

Rivera va celebrar que l'Executiu hagi «recapacitat» i hagi activat l'article 155 de la Constitució per aturar el desafiament independentista. «Vostès s'imaginen Alemanya pregant perquè la CUP no declari la independència?», va ironitzar.

Davant d'aquest repte, el líder de Ciutadans va demanar que es posi ja data a les eleccions autonòmiques a Catalunya perquè els catalans puguin votar amb garanties i facin fora Puigdemont de la Generalitat.

Petició de negociació

En aquest sentit, el líder de Podem, Pablo Iglesias, va demanar al president del Govern «amb tota la solemnitat» que requeria l'ocasió que no apliqui l'article 155 de la Constitució a Catalunya, que es posi al capdavant d'una negociació i que «deixi de trencar Espanya». Iglesias va aprofitar també per llançar a Rajoy una advertència contra els seus aliats de Ciutadans. «Senyor Rajoy, desconfiï del senyor Rivera perquè és el principal operador polític del senyor Aznar en aquesta crisi i a vostè el senyor Aznar no l'estima», li va dir Iglesias al cap de l'Executiu després de felicitar-lo per haver tornat a aconseguir el suport de PSOE i Ciutadans.

Segons el secretari general de Podem, Rajoy hauria d'escoltar el president del Consell Europeu, Donald Tusk, com va fer Puigdemont, i posar-se al capdavant d'una negociació, que segons l'opinió de Podem, hauria de concloure amb la decisió de convocar un referèndum a Catalunya.

«Jo no tinc fills, però m'agradaria tenir-ne i m'agradaria que coneguessin una Catalunya que formés part del projecte col·lectiu d'Espanya. Això només serà possible si a Catalu­nya hi ha un referèndum», va advertir.

Iglesias va reivindicar Podem com l' única oposició estatal» al Govern i des d'aquesta posició va discrepar amb Rajoy assegurant que a Catalunya el que existeix en un problema polític, que implica reconèixer la plurinacionalitat del país i l'existència de sobiranies compartides. Quelcom que, segons el líder de Podem, van assumir dirigents polítics com Adolfo Suárez o Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, i que després s'ha confirmat des del moment en què la política monetària depèn clarament d'Europa i no es decideix al parlament espanyol.

De la seva banda, el portaveu d'En Comú Podem, Xavier Domènech, va reclamar a Rajoy «diàleg» fins a tres vegades seguides i va demanar que «si no poden dialogar marxin, no només pel bé de Catalunya sinó pel bé d'Espanya».

Domènech va lamentar que el president del Govern no plantegés propostes polítiques durant la seva intervenció, mentre que dimarts la Generalitat «va fer un pas per oferir diàleg i ho va fer retirant qualsevol indici de declaració d'independència», i va assegurar que aquest conflicte no se soluciona convocant eleccions.

També el líder d'IU, Alberto Garzón, va insistir que aquest és «un problema de naturalesa política i així cal tractar-lo». Per això, va instar el Govern a ser responsable davant el conflicte català perquè està en joc «no les següents eleccions, sinó les següents generacions».

La portaveu d'En Marea, Yolanda Díaz, va lamentar que s'hagi arribat a aquesta situació perquè el PP «va fulminar de manera irresponsable l'Estatut» i va advocar igualment pel diàleg demanant-lo fins a en tres idiomes.

El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, va assegurar que el president de la Generalitat va fer dimarts a Rajoy l'oferta «generosa» de parlar i li va demanarque accepti aquesta «oportunitat» perquè pot «ser l'última» per a una solució «bona per a tots».

Campuzano va advertir, això sí, que el diàleg ha de tenir com a punt d’inici el reconeixement de Catalunya com a «subjecte polític» i d'acceptar que els catalans tenen dret a decidir sobre el seu futur, perquè aquesta és precisament la discussió que demanen tant la comunitat internacional com la societat, la de «la qüestió nacional catalana». El portaveu del PDeCAT va advertir a més a Rajoy que si aplica l'article 155 de la Constitució cometrà «un error majúscul».

Estratègia de «repressió»

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, va acusar Rajoy, de seguir una estratègia de «repressió» amb Catalunya, entestat a preservar la unitat d'Espanya sigui com sigui, i li va advertir que només l’aplaudiran els «pocs feixistes» que queden a Espanya.

Tardà va acusar també el rei Felip VI d'haver «legitimat» la «repressió» que Rajoy i el seu Govern «van dissenyar» el passat 1 d'octubre a Catalunya, i que segons el seu parer va ser «inaudita al món democràtic europeu».