La situació política a Catalunya amb la consegüent inestabilitat econòmica que ja se´n comença a derivar té en el trasllat d´empreses fora de Catalunya un dels grans punts de debat i d´atenció. Qualsevol anunci, per part d´una empresa, del trasllat de la seva seu (social, fiscal o operativa) mai és una bona notícia. Sense anar més lluny, l´any 2011, quan van tancar les filials de les multinacionals de motos Derbi i Yamaha (Sanglas), el llavors conseller d´Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va apuntar al diari El País que Catalunya havia tingut «un problema de manca de seus».

Ho deia el màxim responsable català d´economia. Per què ara, quan grans empreses com Gas Natural, Abertis, Planeta, Catalana Occident, Bimbo, Caixabank, MRW, Banc Sabadell o Axa han anunciat que es traslladen, la Generalitat minimitza l´impacte?

El conseller d´Economia, Oriol Junqueras, afirmava que el trasllat de seu social no afecta «la realitat productiva de les empreses». O el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el seu discurs del 10 d´octubre, assegurava que la decisió de les empreses de traslladar les seus socials era «més de relat per als mercats que no amb efectes reals sobre la nostra economia», i afegia que «el que té efectes reals sobre la nostra economia són els 16.000 milions d´euros catalans que són obligats a canviar de seu social cada any». Uns fets, sentenciava el president, «que han emboirat l´ambient».

En tot cas, s´ha passat de «faltar seus» a Catalunya, com deia Mas-Colell, a presenciar la fugida de centenars de societats. Des del referèndum de l´1-O, almenys 540 empreses (grans, petites i mitjanes) han anunciat trasllats de seus, segons dades del Col·legi de Registradors d´Espanya. La qüestió pren una altra dimensió.Seu social, fiscal o operativa

Fins ara, les empreses han anunciat sobretot trasllats de seus socials. És a dir, «el lloc on formalment té la seu l´empresa», explica el vicerector d´Economia de la UdG, Ricard Rigall. Per tant, coincideixen la majoria d´economistes, el trasllat d´una seu social no té, a la pràctica, gaire importància. «El que fa és donar una certa tranquil·litat a l´empresa que, en el lloc on es trasllada, la situació política, econòmica i social és més tranquil·la, però no acaba afectant les operacions de l´empresa», diu.

El trasllat de la seu fiscal, en canvi, significa que al lloc on van les empreses serà on paguin els impostos (i algunes empreses ja ho han fet). Finalment, el darrer trasllat seria el de la seu física, de la seva operativa i del personal.El gran impost de societats

Un dels grans impostos que paguen les empreses és el de societats, que recapta tot l´Estat. L´IVA o l´IRPF estan cedits parcialment. Només en cas que el canvi de seu s´acompanyés d´una fugida de treballadors cap a una altra autonomia i s´hi acabessin empadronant, aleshores pagarien allà l´IVA i l´IRPF i les seves transaccions (i tots els impostos autonòmics i locals): Catalunya deixaria d´ingressar els impostos autonòmics i la part dels estatals que els correspon pel model de finançament.

Només el trasllat de seus social no té impacte econòmic gaire directe. Catalunya segueix dins l´anomenada «Hisenda comuna» i mentre no es moguin centres de treball i de producció els tributs cedits en part seguiran comptant com a ingressos a la Generalitat.

Així doncs, partint que amb el canvi de seu social el problema és d´imatge i de pressió (tot i que contagia altres empreses a fer el mateix), la qüestió es posaria seriosa si es passa al canvi de seu fiscal o operativa i de treballadors.El pes de les grans companyies

Almenys les 40 grans companyies que han anunciat el trasllat de la seva seu sumen, en impost de societats, uns 2.100 milions d´euros (al voltant d´un 10% de la recaptació a tot el territori per l´impost de societats). Si Catalunya continua formant part d´Espanya, l´Estat segueix recaptant aquest impost.

Amb una Catalunya independent

Què passaria en el cas d´una Catalunya independent? La Generalitat, a través de l´Agència Tributària de Catalunya (ATC), passaria a recaptar tots els impostos però no podria comptar amb els esmentats 2.100 milions d´euros d´aquestes 40 empreses -i altres- si traslladen la seu fora de Catalunya (sense comptar les dificultats en cas que les empreses decidissin seguir pagant a l´Estat si hi ha independència unilateral).

Què passaria en el cas d´independència i si les empreses només han traslladat la seu social? Per a Rigall, és un tema de fiscalitat a debat, com el cas de multinacionals com Amazon, «que tenen seus en uns països i tributen en uns altres per pagar menys impostos». A més, apunta el vicerector d´economia de la UdG, «si Catalunya és un país independent, res li impediria establir un impost de societats més baix, per exemple, que a Espanya, de manera que sigui més avantatjós per les empreses tornar-se a establir a Catalunya».Amb una Catalunya autonòmica

I què passaria si no s´aconsegueix la independència però les empreses han traslladat seus socials i fiscals fora de Catalunya? L´impost de societats el segueix recaptant l´Estat, però com que ha perdut empreses pel canvi de seu, se´ls podrien restar del seu compte de càlcul de les balances fiscals, tot i que la qüestió no està clara. «Hauríem de veure com es calculen», assegura Rigall. «En principi, a les balances fiscals el que compten pel que fa a ingressos tributaris és la regió on es reben aquests ingressos. Si les seus es traslladen a Madrid», prossegueix, «aquests ingressos anirien a Madrid», encara que d´altres economistes apunten que no tindria impacte.

Negocis relacionats amb les seus

Cal tenir en compte que, si es traslladen seus d´empreses, hi haurà factors col·laterals. Per exemple, s´arrosseguen altres negocis relacionats amb les activitats de negoci, com les consultories, auditories, notaris, etcètera. A banda, si es traslladen els treballadors, aquests faran despesa en un altre lloc, utilitzarien serveis sanitaris o educatius de l´altra autonomia.

De totes maneres, Rigall recorda que «una part important del fet que Madrid tingui ingressos importants, en temes fiscals, és perquè moltes empreses ja tenen la seu fiscal a Madrid». «Hi ha centres de poder, ministeris, on es poden moure fils» i a les empreses «sempre els ha interessat» traslladar-se allà. «Veiem una acceleració d´aquest procés, però si Barcelona fos capital» d´una Catalunya independent moltes «voldrien traslladar la seu». «Si li afegim impostos més baixos, encara més», diu recordant que les «empreses es mouen per oportunitat de negoci i estabilitat». També es podria crear «una llei que digui que per operar a Catalunya s´ha de tenir seu social a Catalunya», rebla.

Sigui com sigui, ni els millors economistes poden preveure el futur.

Ara la situació genera més nerviosisme i un efecte contagi. A l´Estat el discurs de la por l´afavoreix i a la Generalitat, que de moment no es traslladin en massa les seus fiscals ni comencin a marxar centres operatius i empleats. Si passa, Catalunya tindrà, almenys a curt termini, «un problema de manca de seus», però molt més gran del que exposava Mas-Colell.