Els desnonaments van disminuir un 6% a Catalunya durant el primer semestre de l'any, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tot i el descens, en els primers sis mesos de 2017 van ser 7.353 les famílies i particulars que van perdre el seu habitatge. De gener a juny de 2016 van ser-ne 7.829. En aquest primer semestre, la majoria de desnonaments, un 64% -en concret, 4.764- van ser com a conseqüència de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), és a dir, per impagament del lloguer.

Els desnonaments per execucions hipotecàries, per l'impagament de les mensualitats del crèdit bancari -que en la majoria de casos comporten un deute de per vida- van ser 2.157, és a dir, el 29%. La resta -432- van ser per altres motius. Tot i la disminució respecte l'any anterior, Catalunya és l'autonomia que ha registrat més desnonaments de tot l'Estat durant aquest semestre.

Pel que fa a les dades trimestrals, d'abril a juny de 2017, els desnonaments van caure un 12,5% a Catalunya amb 3.625, davant els 4.125 del mateix període de l'any anterior -és a dir, 500 menys-. Durant el primer trimestre, de gener a març de 2017, la tendència va ser la contrària: es va produir un increment del 0,6%, amb 24 desnonaments més.

En global, durant el primer semestre de l'any, la demarcació amb més famílies i particulars desnonats va ser Barcelona -amb 4.982-, seguida de Girona -amb 1.096-, Tarragona -amb 845- i Lleida -amb 430-. D'altra banda, les execucions hipotecàries iniciades als jutjats durant el primer semestre de 2017 han disminuït un 54% respecte l'any anterior. En total, se n'han iniciat 2.798, mentre que entre gener i juny de 2016 se'n van registrar 6.125. També s'han presentat 568 concursos de creditors als jutjats mercantils, gairebé els mateixos que l'any anterior, quan se'n van presentar 562.

Per altra banda, des del passat divendres tres dones de diferents famílies, Úrsula, Helena i Yolanda, estan acampadesa les portes de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat per demanar una solució a la seva situació. Les tres famílies, amb el suport de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona, volen un reallotjament i el lloguer social. Segons expliquen des de l'entitat, en un primer apropament amb el consistori, aquest «ja ha deixat clar que no els oferirà» les solucions que les famílies reclamen.