Els exresponsables de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) Josep Maria Matas i Xavier Solà, que afronten 5 anys i mig de presó acusats d'embutxacar-se 1 milió d'euros de l'entitat, ultimen un pacte amb la Fiscalia per evitar la presó a canvi de reconèixer el desviament i tornar els diners. La secció 21a de l'Audiència de Barcelona tenia previst ahir iniciar el judici pel desviament de fons, però la vista es va suspendre fins a avui a l'espera que l'ACM, entitat que va renunciar a exercir accions com a perjudicada a la causa, doni el seu vistiplau a un pacte extrajudicial pel qual consideraria saldat el deute de Solà pels almenys 189.912 euros que, segons la Fiscalia, aquest es va quedar il·lícitament.
Les defenses de Matas -que el 2014 va acabar de tornar els 771.993 desviats de l'ACM mitjançant factures falses- i Solà busquen un pacte amb la Fiscalia pel qual els dos acusats evitarien el seu ingrés a la presó, amb penes de dos anys com a màxim, a canvi de reconèixer que es van embutxacar il·legalment diners de l'entitat municipalista mitjançant factures falses i sous inflats.
L'acord, això no obstant, està pendent que l'ACM accepti pactar amb Solà una «reparació extrajudicial» pel desviament de fons en què aquest, que va ser responsable dels serveis jurídics de l'entitat i després número dos del Departament de Cultura, podria tornar almenys parcialment les sumes de les quals presumptament es va apropiar. Aquest pacte extrajudicial amb Solà va ser avalat a la nit pels òrgans col·legiats de l'entitat municipalista, que agrupa ajuntaments nacionalistes.
La Fiscalia Anticorrupció haurà de decidir si accepta el pacte extrajudicial, en una causa en la qual l'ACM va renunciar a exercir accions legals per recuperar el milió d'euros desviats i a personar-se com a acusació particular, com a perjudicada, en la causa contra Matas i Solà, que es va obrir arran d'una querella presentada pel ministeri públic.
L'acord que busquen Matas i Solà, que en principi avui hauran de ratificar davant l'Audiència de Barcelona, passaria per imposar penes de fins a dos anys de presó -que evitarien el seu compliment efectiu en no tenir antecedents- sempre que els processats reconeguin el desviament de fons.
La Fiscalia acusa tots dos exresponsables de l'ACM, militants de l'extinta CDC, dels delictes de malversació i falsedat continuada per haver utilitzat societats instrumentals per apropiar-se de fons de l'entitat, part d'ells d'origen públic, mitjançant factures falses per serveis el preu de les quals estava inflat o no corresponia amb cap prestació real.
A més, el ministeri públic creu que Matas va incrementar «desproporcionadament» el seu sou de secretari general de l'ACM, que entre 2009 i 2011 es va triplicar fins als 273.800 euros anuals, a esquenes dels òrgans de govern de l'associació.
Segons la Fiscalia Anticorrupció, Matas va destinar el gruix dels fons sostrets de l'ACM a incrementar el seu patrimoni immobiliari i a la compra de vehicles d'alta gamma, mentre que Solà els va gastar en l'adquisició d'una segona residència a Cadaqués. Per aquest motiu, el ministeri públic reclama als acusats que tornin a l'ACM les sumes sostretes: 189.912 euros en el cas de Solà i, en el de Matas, 771.932.
