L'expresident de la Generalitat Artur Mas va dipositar ahir 2,2 milions d'euros al Tribunal de Comptes com a garantia dels 5,2 milions que se li reclamen per gastar diners públics en la consulta del 9-N. Mas va demanar una pròrroga de quinze dies per fer efectiva la resta del pagament.

En un escrit presentat davant el Tribunal de Comptes, la defensa de Mas va informar de l'ingrés bancari d'aquests 2,2 milions d'euros en nom de la resta de consellers i càrrecs públics als quals s'exigeix que paguin solidàriament 5,2 milions d'euros per l'ús de fons públics per pagar la consulta. La quantitat ingressada al compte bancari fixat pel Tribunal de Comptes s'acosta als dos milions d'euros que l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i Òmnium Cultural han recaptat a través de la «caixa de solidaritat» que van impulsar per recollir fons per pagar la fiança pel 9-N.

En el seu escrit, la defensa de Mas -en nom també dels exconseller Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau i d'excàrrecs de la Generalitat implicats en l'organització del 9-N- va demanar al Tribunal de Comptes que ampliï a quinze dies més el termini que li va donar per dipositar la fiança reclamada, que en principi expira aquest divendres.

Els advocats insisteixen en el seu escrit que l'ingrés realitzat ahir «no té el caràcter de reintegrament», sinó «l'estricta finalitat de respondre al requeriment de garantir la responsabilitat establerta provisionalment», a l'espera que sigui ferma la sentència per malversació de fons en la consulta. De fet, d'acord amb la llei, el Tribunal va donar a Mas dues vies per abonar la fiança: que la ingressés en un compte que se li va comunicar a través de la providència per possibilitar l'arxiu de les actuacions o que la dipositessin tot esperant la resolució de la causa, com va fer ahir la defensa de l 'expresident.

L'escrit de Mas insisteix que la quantitat ingressada «té com a objectiu garantir la responsabilitat» de tots els càrrecs públics als quals el Tribunal de Comptes reclama fiança i anuncia que «es presentaran altres mitjans de garantia» per cobrir el total de la liquidació provisional. Segons la defensa, amb l'ingrés efectuat queda «acreditada» la voluntat dels càrrecs públics de prestar «garanties suficients» per cobrir la responsabilitat econòmiques que els exigeixen.