scrit el diumenge dia 15 d'octubre a l'hora baixa, quan les brases s'aviven. Confiança total en allò que decideixi el president. Les opcions són poques, totes les cartes estan damunt la taula. La realitat és una: el PSOE/PSC, el PP i Ciutadans, com voltors reials, ronden damunt de Catalunya per devorar les restes del xoc de trens. Llavors, tindran bufet lliure. Els carronyers s'afartaran del cadàver català. Entraran arreu gràcies a la llei -s'embrutaran les mans fins a cimes inconcebibles. Els diners fa dies que estan segrestats. Ara toca entrar, amb la llei a la mà, a intervenir l'educació catalana. Professors vigilats per una policia política. Tirar per terra la immersió i recuperar allò que Franco no va saber anihilar durant quaranta anys.
La llengua. Revifa i amb més potència, la brama que els catalans som antiespanyols, que s'ensenyà a la mainada a odiar -ho diu un ministre-. Mai no ha estat així, és el darrer atac, després de l'econòmic i deslocalitzador de les empreses per justificar la intervenció absoluta en la cultura. El moll de l'os. L'article 155 ho permet tot. És la llei. I la llei posarà i traurà mestres. Hi ha, però, un fet que es substància en la gent catalana que defensem la república no per ser burgesos sinó per lògica històrica. No som ningú i tot alhora. La gent, encara que tot vagi de mal borràs -que hi anirà-, continuarem essent-hi -la dreta polimorfa encara no ha estudiat on situar els camps de reeducació. La dreta i els protofalangistes, per més que la llei els empari, no ens trancaran la columna vertebral.
Ni amb porres, ni amb cabres ni tampoc amb conceptes maximalistes-pseudobíblics. Estem sols i rematats, res a dir, ara bé, allò que no estem disposats a perdre són els drets civils i humans que són de tothom i no per la gràcia de Déu o de la Constitució espanyola. Tenen la llei però no tenen cap raó.
