Puigdemont no accepta l'últimatum de Rajoy: eleccions o l'article 155

Ahir, a última hora, les apostes donaven guanyadora la declaració unilateral d'independència (DUI), malgrat que la hipòtesi d'una nova convocatòria electoral autonòmica havia pres cos en la política catalana després que dilluns passat els presidents Carles Puigdemont i Mariano Rajoy s'intercanviessin cartes per dir-se el mateix de sempre: que tot continuava igual; que el primer assumia el mandat popular de caminar cap a la república, amb una voluntat de diàleg irrefrenable, i que el segon el convidava, per enèsima ocasió, a baixar del burro (de la secessió). «Sembla que té previst convocar-les», comentaven fonts parlamentàries a aquest diari el mateix dilluns de l'intercanvi epistolar matinal, poques hores abans que la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela dictés presó preventiva per als presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i provoqués un nova rèplica del terratrèmol polític, econòmic i social que assota Catalunya. La reclusió dels dos activistes al centre penitenciari de Soto del Real (Madrid) «ho deixa tot altra vegada en l'aire», lamentaven les mateixes fonts l'endemà, dimarts; o el que és el mateix: a les mans de Puigdemont, a qui, ahir, dimecres, quan els treballadors del servei de neteja de Barcelona encara treien cera de la Diagonal, li plovien peticions i advertències més o menys clares -i més o menys públiques- de totes bandes. «Convoqui eleccions» per evitar l'aplicació de l'ara ja sí article més llegit i comentat de la Constitució espanyola, el 155, li deien des de Madrid PP i PSOE; mentrestant, el PDeCAT se sumia en una nova jornada d'histèria: «[Puigdemont] s'ha tancat en banda», sospirava, resignat, un dirigent d'ADN convergent que ja es veia venir a sobre la DUI, seguida d'eleccions de caire constituent. Ahir, com sempre, només Puigdemont sabia què faria Puigdemont, per molt que declarés el conseller Raül Romeva que el Govern no es planteja comicis; i per molt que algun nom propi del PDeCAT ja pensi en aliances tan futures com impossibles per poder mantenir ni que sigui un peu a la Generalitat (fonts de l'oposició expliquen que dirigents demòcrates sondegen de manera molt incipient les opcions d'un futur govern amb presència de partits sobiranistes i constitucionalistes). Embolica que fa fort.