l fet que l'article 155 no s'hagi aplicat mai ni hi hagi jurisprudència fa que totes les hipòtesis sobre com el desenvoluparà el Govern estatal estiguin sobre la taula. En les darreres hores s'han filtrat algunes possibilitats, malgrat que el Govern espanyol està esperant què s'acabi el termini donat a Carles Puigdemont -que expira avui mateix- per prendre un seguit de decisions que vol consensuar amb PSOE i Ciutadans. La previsió, ara mateix, és que si no hi ha una rectificació per part de Puigdemont, se celebri un Consell de Ministres extraordinari que adopti les mesures per aplicar l'article 155, que després s'hauran de traslladar al Senat perquè els doni el vistiplau definitiu. A hores d'ara, tot apunta que el Govern espanyol rellevaria els consellers i /o el president de la Generalitat. Aquestes són algunes de les possibilitats que hi ha sobre la taula:
Relleu a les conselleries
L'abast de l'aplicació del 155 i el nombre de conselleries que afectaria no està clar, i hi ha discrepàncies entre veus de l'Executiu espanyol. Algunes apunten que podria afectar el Govern en ple i altres que assenyalen que seria limitat a algunes competències. La Vanguardia publicava ahir que un equip de delegats s'encarregaran de la gestió diària de Catalunya sota la direcció d'una autoritat de l'Estat.
Un president sense atribucions
També segons La Vanguardia, Carles Puigdemont continuaria ocupant el càrrec de president de la Generalitat, però sense competències. L'Estat nomenaria una autoritat governamental provisional -que podria ser el delegat del govern a Catalunya, Enric Millo- que seria l'encarregat de coordinar la gestió de l'administració.
Un ministre de Rajoy al capdavant del govern català
Segons publicava ahir El Periódico, el PSOE proposa que sigui un ministre de l'executiu de Rajoy que dirigeixi el govern català de forma interina fins a la convocatòria d'eleccions autonòmiques. Aquestes serien les condicions dels socialistes per donar suport a Rajoy per a l'aplicació de l'article.
Sáenz de Santamaría, ben posicionada
El Español indicava ahir que la Comissió de Secretaris d'Estat i Subsecretaris, presidida per la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, serà l'òrgan que gestioni la Generalitat si finalment s'aplica l'article 155. En aquest context, Sáenz de Santamaría tindria molts números per dirigir l'administració catalana.
Substitució de Junqueras per un perfil tècnic
A hores d'ara, sembla que el conseller d'Economia, Oriol Junqueras, seria el primer damnificat per l'aplicació de l'article 155. Fonts del Ministeri d'Hisenda apunten que en cas que s'apliqui l'article 155 preveuen la substitució de Junqueras per una altra persona de perfil «tècnic» designada per l'administració espanyola, tot i que no aclareixen si aquesta persona seria un extern o un membre actual de l'administració espanyola. Fonts pròximes al ministre Montoro apunten que Junqueras «no pot estar al capdavant» de la conselleria perquè el consideren responsable de la fuga d'empreses de les últimes setmanes a Catalunya.
Més control de l'execució dels pressupostos
Malgrat que el Govern espanyol ja està portant a terme un control estricte dels comptes de la Generalitat des del dia 15 de setembre, fonts de l'executiu estatal apunten que encara hi ha marge per a una segona fase que permetria incrementar aquests controls sobre els organismes autònoms i la recaptació dels impostos propis de la Generalitat.
L'estat assumiria la direcció dels Mossos
Un dels escenaris que semblen més plausibles ara mateix és que el govern de l'Estat prengui el comandament dels Mossos d'Esquadra, ja sigui a través del mateix article 155 o de la Llei de Seguretat Nacional, que permetria a Rajoy disposar d'una sèrie de mecanismes sense haver de passar abans per les Corts Generals.
Possible aplicació de la llei de seguretat nacional
El Govern espanyol ha rebutjat anunciar si l'aplicació de l'article 155 pot anar acompanyat d'altres mecanismes com ara l'aplicació de la Llei de Seguretat Nacional o la declaració de l'esat de setge o d'excepció. Per aplicar la llei de Seguretat Nacional, Rajoy en tindria prou amb fer un decret que recollís la definició de la crisi, l'àmbit geogràfic del territori afectat, la durada, el nomenament d'una autoritat funcional i la determinació de les seves competències per dirigir i coordinar les actuacions que calguin.
Possible declaració de l'estat d'excepció
En cas que s'acabi declarant l'estat de setge o d'excepció -extrem que el Govern espanyol no confirma ni desmenteix-, l'executiu estatal podria designar una autoritat militar que, sota la seva direcció, executi les mesures que consideri oportunes.
Convocatòria d'eleccions autonòmiques
La intervenció de l'autonomia per part de l'Estat finalitzaria amb la celebració d'eleccions a Catalunya, convocades pel govern espanyol. Sobre la taula hi ha diverses possibilitats: establir ja una data, fixar un termini per a la celebració dels comicis o optar per una fórmula ambigua que parli de convocar eleccions «en el termini més breu possible», però sense concretar una data. En cas que això succeeixi, tanmateix, la CUP ja va anunciar que ni ells ni Junts pel Sí tenen previst presentar-li, ja que no les reconeixerien.
Possibilitat d'il·legalitzar programes electorals independentistes
Alguns dirigents del PP, com per exemple el seu líder a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, han posat sobre la taula la possibilitat d'il·legalitzar programes electorals que parlin d'independència. El Govern espanyol, però, no s'ha pronunciat sobre la possibilitat.
La junta electoral central controlarà les eleccions
El president de la Junta Electoral Central (JEC), Carlos Granados, va recordar ahir que tant si és Puigdemont qui convoca eleccions abans d'avui a les deu del matí com si es fan després hauran de ser supervisades, com s'ha fet fins ara d'acord amb la Constitució, per la JEC, encara que es convoquin només en l'àmbit de Catalunya.
