Tres municipis gironins units per la mateixa causa. Els ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis van presentar ahir la querella col·lectiva que presentaran contra les actuacions policials que van tenir lloc l'1-O.
Els ajuntaments denuncien els agents que van perpetrar les càrregues, els responsables polítics que les van ordenar, així com els caps dels operatius que les van coordinar. Els delictes dels quals els acusen són el de lesions, tortures i contra els drets individuals.
A partir d'aquest procediment, tal com va explicar el lletrat, Albert Carreras, s'accionarà un procés penal que hauria d'acabar en una investigació de tot el que va passar aquell dia. Segons el grup d'advocats voluntaris Dret de Defensa, darrere de les actuacions hi havia una clara «intencionalitat política» per «castigar especialment» les comarques gironines.
Aquesta querella col·lectiva, que es presentarà avui mateix o com a molt tard el pròxim dilluns, també recollirà les 130 denúncies individuals presentades pels mateixos ciutadans. Més de la meitat són de la ciutat de Girona, una trentena de Sant Julià i la resta procedents d'Aiguaviva. Entre aquestes hi ha una denúncia d'odi i una d'abús sexual.
Un acte de dignitat
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va assegurar que la querella és el reflex de la «pinya» i el «front comú» que han fet els tres ajuntaments independentistes per «fer evident» que uns fets «tan greus» no quedin «en un no-res». Madrenas va criticar que l'Estat intentés «negar els fets» i hagi acusat Catalunya de manipular les dades dels ferits. «Us puc assegurar que, en un centre mèdic de la ciutat, en tan sols una hora havien acabat tot el material de sutura», va afirmar l'alcaldessa.
Madrenas també va dir que la postura de l'estat espanyol és pròpia «d'èpoques passades» a Europa i que encara s'ha fet més palès que a Espanya «no hi ha separació de poders». «Avui fem un acte de dignitat», va subratllar. Per últim, l'alcaldessa va explicar que l'Ajuntament ha obert un nou espai al seu web perquè aquells qui vulguin facin arribar documents i denúncies que permetin «nodrir l'acció penal». De moment, d'ençà que va fer la crida, el consistori ja ha recollit el testimoni de 42 afectats i ha rebut 37 fotos, 67 vídeos, 6 informes mèdics i 4 denúncies directes. Els documents recullen les càrregues i l'actuació policial a llocs com l'Escola Verd, el Bruguera, el Servei Municipal d'Ocupació (SMO), el Dalmau Carles o el centre cívic de Pedret.
Els danys materials
Durant les actuacions policials de l'1-O, algunes de les escoles i centres cívics del gironès també van fer públic que havien patit danys materials i robatoris. Aquestes denúncies s'estan tramitant a part, ja que s'està fent un recull general orquestrat per la Generalitat, la qual posteriorment veurà de quina manera es farà la reclamació.
L'Ajuntament de Girona encara està elaborant l'inventari, mentre que les localitats de Sant Julià de Ramis i Aiguaviva ja ho han fet. En el primer cas els danys pugen a 13.600 euros, per les destrosses fetes al pavelló i els tres ordinadors que es va endur la guàrdia civil. Al municipi d'Aiguaviva, els danys materials no van ser tan destacats i només es van quantificar en dos ordinadors i una porta trencada.
