Això s'està fent una mica llarg. En el capítol d'avui, ni Puigdemont sap com declarar una independència sense La Caixa i el Barça, ni Rajoy sap com declarar la dependència amb Sánchez i Rivera. L'article 155 no determina una suspensió de l'autonomia, sinó una paralització de l'Estat de les autonomies. Sobretot, si s'utilitza per emmordassar la comunitat més caracteritzada, vegeu les dades econòmiques, educatives i sanitàries. Malgrat aquesta acreditada maduresa social, es declara els catalans incapacitats per governar-se amb polítics elegits democràticament, que gaudeixen d'un suport en vots molt superior a l'obtingut pel president del Govern.

En el pronòstic del temps per al cap de setmana, Catalunya serà expulsada d'Espanya per independitzar-se d'Espanya. La paradoxa és consubstancial a la «pell de brau» peninsular. Curiosament, l'aplicació d'un article constitucional que dinamita el mapa regional coincideix amb un dels pitjors moments del PP en el control de les autonomies. Posats a explorar l'articulat constitucional, Rajoy podria haver aplicat el 115, dissolent les Corts i convocant eleccions generals donades les seves dificultats per abordar el conflicte català.

Rajoy liquida el model autonòmic, també curiosament, en el moment en què els socialistes han recuperat fins a mitja dotzena de comunitats. Aquest atemptat hauria de ser acceptat amb resignació per l'esquerra si no pogués evitar-ho, però sorprèn l'entusiasme sobreactuat i la pugna entre el socialisme i Ciutadans per col·locar-se a la dreta del president del Govern. El PP li ha aplicat el 155 al PSOE, que es refugia maula en la «restauració de l'autogovern» absent d'aquest enunciat constitucional. La Moncloa porta la burla a l'extrem de proclamar en escrit oficial que defensa «l'interès general dels espanyols, entre ells els ciutadans de Catalunya». ¿I els de La Rioja? El ministre de Cultura empra el cultisme «Generalidá», i l'afició es pregunta si el Sánchez empresonat es diu Jordi o Pedro.