s possible que d'aquí a uns anys, algun historiador secessionista i potser afí l'esquerra àcrata catalana (la CUP) retrati els esdeveniments de 2017 com els dies en què «el capitalisme internacional va asfixiar la legítima voluntat dels ciutadans de alliberar-se del jou espanyol» . Hi hauria moltíssim a desmentir sobre la legitimitat i el jou, però això del capitalisme va camí de ser cert. L'estampida d'empreses que treuen les seves seus de Catalunya per protegir la seva activitat i el seu negoci és el contundent vot de l'economia davant l'incendi sobiranista que una part de la classe política ha calat a Catalunya.

Hi haurà qui ho vulgui veure sobretot com una manifestació més del domini dels diners sobre la gent. Potser sense adonar-se que molts dels que estan hipnotitzats pels colors de l'estelada i la retòrica de la independència no serien on són si els seus representants polítics haguessin dit la veritat sobre les conseqüències econòmiques de la secessió.

Mas, Puigdemont i companyia van prometre el mannà del «dividend fiscal» -16.000 milions d'un presumpte guany en tributs, quantitat que és molt discutida pels experts no independentistes- i el primer que s'han trobat és a La Caixa, el Sabadell, Codorníu i fins el Cola Cao deslocalitzant les seves seus socials i fiscals cap a la resta d'Espanya. El risc que succeís així, cosa que el Govern coneixia, no es va explicar a la gent abans de posar la urnes el dia 1 d'octubre. Com tampoc s'està explicant ara, ni ho fan els governants ni les mateixes empreses, que si persisteix la tensió el problema anirà més enllà i amb més patiment per als catalans. És versemblant que darrere de les seus vagin amb cert temps els centres operatius i pot ser que en no pocs casos també les instal·lacions productives, arribat el cas d'una Catalunya independent i fora de la UE i de l'euro.

El conte que es va explicar sobre la independència era un altre, fins i tot per a la hipòtesi d'una ruptura no pactada. En els documents del Consell Assessor per a la Transició Nacional, format per economistes i juristes pro-independència, es deia que, si no s'arribés a un acord amb l'Estat espanyol i la posició d'aquest fora bel·ligerant, la Generalitat es podria arreglar financerament demanant prestats uns 5.000 milions al mes per pagar als funcionaris, als pensionistes i les despeses de la nova Administració. Aquesta és una altra cosa que Puigdemont i Junqueras no estan dient a la gent: que ningú els prestaria aquests diners amb la que està caient i la que estaria per caure en cas d'independència unilateral. En poden culpar el capitalisme internacional, però sembla de sentit comú.

El mercat ha votat: la independència desinformada que demana una part dels catalans és d'una altra època, no del temps de l'economia global. Han votat en aquesta direcció els fons estrangers que participen en el capital o són creditors dels bancs i multinacionals, però també centenars de mitjanes empreses que veuen en perill les seves vendes i els seus llocs de treball. I caldrà estar atents a quina pot ser la posició de Seat si això continua. A veure si el Govern explica a la gent el que pot significar que la filial de Volkswagen, el símbol fabril de Catalunya, es mudi de Martorell.