La independència de Catalunya va suscitar ràpidament la reacció dels governs i cancelleries més poderosos de la comunitat internacional, que es van mantenir en la mateixa línia dels últims mesos, posicionant-se al costat del Govern espanyol i de l'ordre constitucional. Els principals països del món -entre ells EUA, Alemanya, Regne Unit i França- i destacades institucions com la UE, l'ONU i l'OTAN van expressar el seu rebuig a la declaració d'independència i el seu suport a Espanya, però també petits països que van patir processos de desintegració com Estònia, Letònia i Lituània.
Unió Europea
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va defensar a través d'una piulada de Twitter que Espanya segueix sent l' «únic interlocutor» de la Unió Europea i que per a la Unió «res canvia». Tusk, però, va rebutjar l'ús de violència i espera que el Govern espanyol «afavoreixi la força dels arguments, no els arguments de la força». Era també a Twitter on el president català, Carles Puigdemont, li responia que els catalans «sempre afavoreixen la força dels arguments». El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va expressar igualment el seu respecte per les decisions que prengui el Govern espanyol.
Per la seva banda, el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va ser més taxatiu en alertar que «ningú» de la UE reconeixerà la independència.
Alemanya
El Govern d'Alemanya no es desmarca de la línia marcada per la UE i tampoc reconeix la independència de Catalunya, a l'hora que subratlla el suport a les mesures adoptades pel Govern espanyol. El portaveu de l'Executiu alemany, Steffen Seibert, va assegurar en un comunicat que el seu país dona suport a la «clara postura» de Mariano Rajoy en defensa de l' «ordre constitucional», a la vegada que subratlla que la «sobirania i la integritat territorial d'Espanya són i es mantenen inviolables».
Regne Unit
També el Govern del Regne Unit va afirmar que «no reconeix ni reconeixerà» la independència. Un portaveu de la primera ministra británica, Theresa May, va assenyalar que volen que es «preservi la llei, la Constitució i que es mantingui la unitat d'Espanya». Un posicionament que s'oposa al que va manifestar Escòcia, la secretària de Cultura, Turisme i Afers Estrangers, Fiona Hyslop, va defensar una solució per a la situació a Catalunya que respecti «la democràcia i la legalitat».
França
El president de França, Emmanuel Macron, va subratllar que l'«únic interlocutor» del seu país amb Espanya és el president Mariano Rajoy, a l'hora que va destacar que la situació a Catalunya és un «assumpte intern» espanyol. Paral·lelament, l'antic primer ministre francès Manuel Valls va qualificar la declaració d'independència de «cop de força» i va manifestar el seu suport al Govern espanyol.
Bèlgica
El primer ministre belga, Charles Michel, va demanar una solució «pacífica» d'acord a «l'ordre nacional i internacional» després que el Parlament aprovés una resolució a favor de la independència de Catalunya. «Una crisi política només pot ser resolta a través del diàleg. Hem de demanar una solució pacífica amb respecte per l'ordre nacional i internacional», va dir Michel en el seu compte de la xarxa social Twitter.
Otan i ONU
L'OTAN opina que la crisi a Catalunya ha de ser resolta «dins del marc constitucional espanyol» i i va subratllar que Espanya és un membre «compromès» de l'Aliança Atlàntica. Coincideix amb el secretari general de l'ONU, António Guterres, a l'hora d'apostar pel diàleg i defensar el marc de la Constitució espanyola i «establir canals polítics i legals».
Estats Units
Els Estats Units va deixar clar que «Catalunya és una part integral d'Espanya». Així ho va dir la portaveu del Departament d'Estat, Heather Nauert, en un breu comunicat. El Govern nord-americà dóna suport a les mesures «constitucionals» adoptades per l'Executiu espanyol per mantenir una Espanya «forta i unida». En el seu escrit remarquen que Estats Units «gaudeix d'una gran amistat» i d'una «duradora» col·laboració amb Espanya, que considera el seu «aliat» a l'OTAN.
