Visca la República!». Carles Puigdemont va sortir d'un restaurant de la plaça del Vi, va caminar per sota les voltes, va entrar a la Rambla de la Llibertat, va creuar el pont de Sant Agustí i va entrar a la plaça de la Independència aclamat per una multitud que no va parar de cridar aquesta proclama: «Visca la República». I encara una altra, repetida amb la mateixa persistència: «President, president, president...».

Carles Puigdemont va jugar a casa en la seva primera aparició pública després que el Parlament aprovés la declaració d'independència de Catalunya. L'endemà, també, que el Govern espanyol el destituís, juntament amb tot el seu gabinet. Una galleda d'aigua freda -glaçada- que va contrarestar amb l'escalf d'un bany de masses improvisat a les portes del restaurant on va dinar amb la seva esposa, Marcela Topor, i uns amics. Hores abans, havia enregistrat el seu missatge institucional a la seu del Govern català a Girona, davant les escales que presideixen el pati de les Magnòlies -trencant amb el guió habitual, de quan la Generalitat era la Generalitat.

Pocs minuts després de l'emissió del discurs, va córrer la brama que ocupava una taula del restaurant Plaça del Vi 7 i, en l'impàs de les 3 a les 4 de la tarda, l'acumulació de persones no va parar de créixer. Tant que la Policia Municipal va acabar posant tanques per restringir l'accés a la plaça.

L'expectació estava servida i, mentre els comensals dinaven al fons del local, a fora s'hi barrejaven periodistes, ciutadans amb el propòsit d'adreçar-se-li, fotografiar i enregistrar el president i curiosos atrets per l'efecte gent; entre ells, alguns dels nombrosos turistes que ahir omplien el Barri Vell gironí. La representació estrangera també hi era entre els mitjans de comunicació, com la televisió pública francesa i una cadena privada d'aquest mateix país desplaçada a Girona per cobrir el partit de futbol d'avui amb el Madrid. I enmig de la gentada, els cambrers intentaven servir les taules que el restaurant té sota les voltes. «No hi ha arròs per a tothom», va dir, en to distès, un treballador quan es disposava a distribuir una paella.

Segurament quan a dins feien les postres, a fora es va sentir un primer crit de «president!» que va disparar la falsa alarma entre els assistents, però que els va animar a imitar-lo. I no van parar de fer-ho fins que Carles Puigdemont va sortir. De fet, no van parar fins que, força estona més tard, ell i la seva esposa van marxar en cotxe de la plaça de la Independència.

Del telèfon mòbil a les xarxes

Els crits insistents de «president, president» i de «visca la república» -amb la conseqüent rèplica de «visca!»-, les tandes d'aplaudiments, les peticions de fer-se fotografies i les encaixades de mans van marcar el passeig del matrimoni Puigdemont-Topor. Un trajecte de cinc minuts cobert en prop de mitja hora, i enregistrat per una munió de braços alçats que sostenien telèfons mòbils -les fotografies i els vídeos van córrer com la pólvora per les xarxes socials.

Les aparences mostraven un Carles Puigdemont somrient, que va reaccionar a l'entrebanc d'un reporter gràfic, que va recollir alguna cosa del terra al final del carrer de l'Argenteria i que es va aturar al mig del pont de Sant Agustí perquè el fotografiessin amb les cases de l'Onyar i la Catedral de fons. Un cop van arribar a lloc, el president va portar els focus fins a la placa on es llegeix el nom de la plaça de la Independència. S'hi va aturar a sota una bona estona i va rebre l'esclat d'aplaudiments i crits de suport que -amb tota probabilitat- havia previst.

La curiositat dels turistes

Després, el cafè. La comitiva va fer l'intent d'asseure's en una taula a la terrassa del Boira, però es va reproduir l'escena de la plaça del Vi i l'aglomeració els ho va impedir. Mentre ho provaven i Carles Puigdemont no parava de saludar tothom, a la seva esquena, es va sentir l'arrencada del cant d' Els Segadors. A tot això, i seguint la tònica de la passejada, alguns turistes mostraven el seu desconcert. « Is the president of Catalonia», va aclarir una nena, que celebrava haver aconseguit una imatge de Puigdemont, a una dona anglesa que acabava de preguntar què motivava aquell enrenou.

Si realment volien fer el cafè, l'única opció era entrar al restaurant, que va tancar les portes darrere de Puigdemont. A través dels vidres es veia com, en qüestió de segons, els treballadors de l'establiment el van envoltar per fer-se una foto -l'enèsima de la tarda- davant la barra del bar.